L’escenari urbà de
la Festa
Algemesiweb, setembre 2014
Durant els propers dies 7 i 8 de setembre els Carrers de
Volta d'Algemesí es convertiran en l'escenari central de la nostra estimada
Festa. Quadre teatral que en pocs dies es metamorfoseja i canvia el seu aspecte
de tranquil i normal entorn urbà quasi desèrtic, tan propi de qualsevol
capvespre d'estiu dels nostres pobles riberencs, en bullent espai on les
tradicions seculars reviscolen i els cors palpiten esperant que un any més es
repetisca la màgia d'un esdeveniment tan especial com és el pas de les
processons a la Mare
de Déu de la Salut.
La proximitat de la festa religiosa trasmuda l'escenari
marc de la vida quotidiana i els dies previs són un esclat d'activitat i comboi
entre els veïns. És lògic, s'acosten dates assenyalades. Tant hui com fa segles
l'activitat d'aquestos dies sembla tenir uns patrons semblants poc habituals
als de la resta de l'any. En les cases tots s'afanyen per poder deixar-les ben
netes i polides. La pulcritud i l'ordre domèstic ha de regir l'interior de les
primeres crugies. Però tot no queda de portes de casa cap a dins. De portes a
fora també hi ha feina per fer. Si antigament les façanes s'emblanquinaven de
calç, hui és una maneta de pintura a les parets i als balcons la que
substitueix aquest costum. Després, cal penjar els tapissos i els cobertors.
Alguns d'ells, fets a mà i únicament exhibits amb aquest motiu tan especial,
són autèntiques joies per la seua qualitat artística, altres tenen un gran
valor sentimental i, per descomptat, tan els uns com els altres, són una de les
peces més estimades de la casa.
Un recorregut pel poble les hores prèvies a la festa es
converteix en un gaudi per als sentits gràcies al ventall multicolor de
cobertors de seda, de vellut o de domàs que decoren les balconades dels nostres
carrers. En aquest precís moment els Carrers de Volta comencen a adquirir un
nou ús lúdic com a escenari de la imminent celebració. Les cadires per als
assistents es col·loquen davant les façanes i les portes s'obrin de bat a bat
ampliant els carrers amb l'addició dels espais privats. Els llums s'il·luminen,
es donen els últims retocs als cobertors, i a les cuines ja estan preparats els
àpats per als convidats. La gent, amics i familiars, van arribant i seuen a les
cadires, guaiten pels balcons o bé es queden dempeus fent barret amb els veïns,
els músics i els balladors, o bé amb els amics que fa temps que no veuen.
Llavors arriba la processó. Admirar les muixerangues a peu
de carrer, copsar els dinàmics moviments dels bastonets, escoltar les converses
rialleres entre les parelles de llauradores o estremir-se amb la solemnitat
dels tornejats són experiències sense parangó. Vivències úniques que sols
ocorren mentre la processó passa. I amb ella les notes melodioses del tabal i
la dolçaina, dels timbals dels tornejants, de la música de vent de les
llauradores i de la
Banda Simfònica , o de les campanes que ens indiquen on s'hi
troba l'anda de la Mare
de Déu.
Les cases mostren una imatge poc habitual, ens conviden
als veïns i veïnes d'Algemesí a implicar-nos activament i emocialment en la
festa, obsequien a balladors i músics amb beguda i menjar per refrescar el
sufocant calor de setembre o bé per reposar forces durant l'execució dels
balls. L'espai privat es converteix en públic amb una interminable entrada i
eixida de participants que agraeixen el convit amb el millor de les seus
músiques i moviments. En altres temps, en acabar la Processoneta del Matí
-molt més prompte que hui en dia- algunes de les cases benestants i casinos del
poble -el Lliberal, la societat Gran Peña, El Martellet, la casa d'en Miquel
Tortajada, la dels Sanchis o la del Manyo, entre moltes altres- convidaven els
balladors a ballar-hi a canvi de menjar o d'alguna pesseta. Eren altres temps.
També l'estructura urbana. Així i tot, malgrat
l'edificació en les darreres dècades d'edificis de vivendes en el nucli antic
on abans s'alçaven cases de solera, o la substitució d'algunes d'aquestes per
feridors solars en carrers tan idiosincràtics i vitals per a la Festa com el carrer de
Berca, problema urbanístic que caldria solucionar en favor d'una estètica
homogeneïtzadora de l'escenari urbà que ens retrotraguera al sabor popular dels
carrers de poble -que mai deuríem d'haver abandonat-, el nucli antic del nostre
poble encara manté les constants vitals d'una arquitectura tradicional que el
fan digne d'una passejada durant aquests dies i que ens permeten copsar
diferents exemples d'arquitectura eclecticista i arts aplicades de regust
modernista com ara els forjats dels balcons, les decoracions vegetals i
geomètriques en escaiola als recercats de les portes i finestres o el mateix
treball artesanal en fusta d'aquestes, ornamentació urbana exterior que
focalitza el desig d'autorepresentació i identificació ciutadana. Es tracta, en
definitiva, de mostrar, a través de l'ornamentació tant exterior com interior,
però sobretot l'exterior, comprensible si pensem que el carrer sempre ha estat
l'àmbit públic on mostrar una imatge urbana pròpia, l'expressió estètica i
social de les famílies algemesinenques.
Antigament circumscrites als carrers més importants de la
població, açó és, els Carrers de Volta -aquells que definiren el perímetre urbà
de la població fins pràcticament el final del segle XIX-, les famílies
benestants del final del segle XIX i principi del XX idearen els seus espais
domèstics amb una homogeneïtat d'estil i un mateix gust -encara ens queden
bones mostres- el qual era alhora transsumpte ideològic de la consciència de
pertinença a una mateixa classe social elevada.
Aquell grup social es volia diferenciar sensiblement de la
resta tot mostrant el bon gust posat en l'ornamentació de la façana i de les
crugies interiors, amb un exterior disposat de manera regular, amb obertures
simètriques i un llenguatge artístic, generalment realitzat en escaiola, basat
en els moviments estètics dominants en Europa que el dotaven de significat.
Altres aspectes importants eren el treball en fusta de les portes i en ferro
per a les reixes, algunes d'elles amb disseny modernistes de gran qualitat. La
ceràmica, per la seua banda, també era un element a tenir en compte tant en la
decoració exterior com interior, tant en socolades com en paviments.
Algemesí, malgrat el pas destructor del temps, ha sabut
mantenir aquestes mostres d'art i arquitectura populars que els seus veïns
mostren orgullosos i ens conviden a admirar. Gaudir d'una passejada pels seus
Carrers de Volta els dies 7 i 8 de setembre és tornar a un temps on no manaven
els horaris ni les presses i on les celebracions lúdiques, cíviques o
religioses, formaven part destacada de la vida ciutadana i el carrer n'era
l'escenari principal. A més dels edificis històrics, l'església parroquial de
sant Jaume, importantíssim centre neuràlgic de la festa a la nostra patrona i
allotjadora dels millors tresors artístics de la nostra localitat, la façana
historicista de l'Ajuntament, la neo-romànica Capella de la Troballa , l'ex-convent
dominic de Sant Vicent Ferrer i hui prestigiós Museu de la Festa o el magnífic Casino
Lliberal, Algemesí també compta al llarg de l'espai marcat pel recorregut de la
processó de Volta General amb un nodrit conjunt d'edificis modernistes i
eclecticistes de gran valor arquitectònic.
Cases eclecticistes com les d'Huguet, Orero, Montrull,
Ripoll, Girbés, Sanchis, Franch, Ahuir, Rosell i les del Notari, o modernistes
com les de Segura, Barberà o Ramírez, totes elles al carrer de la Muntanya i conegudes
encara pel cognom del seu propietari, resulten de gran interés. Així mateix la
casona núm. 2 del carrer de València, cantonera amb el carrer de l'Abadia, és
obra del segle XIX, i també és interessant la cantonera amb el carrer de Sant
Sebastià, anomenada popularment com Casa del Comte. Seguint el recorregut de la
processó es pot gaudir de l'espai urbà format pel començament del carrer de
Santa Bàrbera, tot continuant pel carrer dels Verdeguer fins arribar a la
placeta del Carbó i des d'ací enfilar al carrer de Berca on, just al cantó amb
el carrer de Sant Cristòfol hi és la Casa Montrull o Casa Girbés, també anomenada la Casa Nova -i això que és
de finals del segle XVIII-. En arribar a la Capella girem pel carrer del mateix nom fins al
carrer del Molí, antic carrer principal on hi trobem una de les cases més
destacades, la casa dels Soler amb la seua graciosa arqueria de mig punt
rematant l'andana. Per últim, cal també apropar-se al carrer Nou del Convent,
ja molt modificat urbanísticament però que encara conserva algunes
construccions d'arrelat sabor popular, com ho demostra la ceràmica modernista
de la façana del núm. 27 o la casa del núm. 72, una de les més antigues de la
població i que encara es manté dempeus des del segle XVI.
Definitivament, l'espai urbà, com a realització històrica
d'una comunitat humana, ens identifica i caracteritza com a poble. Ens convida
a passejar-lo i a viure-lo. De fet, tal i com afirmava l'historiador local
Josep A. Domingo, en el seu llibre Carrers de Volta, guia imprescindible
per a conéixer la història urbana de la nostra localitat, “passejar pels
carrers i indrets de llogarets, viles i ciutats sempre ha estat per a visitants
i nadius una manera encuriosida d'aproximar-se al seu coneixement”. Així doncs,
cada detall singular, cadascuna de les seus diferents formes i colors,
contribueixen a dotar de personalitat aquest espai únic on es desenvolupa la
nostra Festa.
