L’any
1956 va ser alçat a l’actual plaça Cabanilles un monument que commemorava el
250 aniversari de la mort del compositor i organista Joan Baptista Cabanilles
(1644-1712). Una comissió pro-monument formada per Joan Segura, Jaume Descalç,
Martí Domínguez i Moreno Gans, entre altres, i encapçalada per l’alcalde
d’Algemesí, Salvador Castell, encarregà a l’escultor algemesinenc Leonardo Borràs l’execució
d’aquest projecte. La seua inauguració es va produir el 18 de juliol de 1959[1], sent
alcalde Amadeo Llàcer, tres anys abans de l’aniversari de la mort del
compositor. Anys més tard, en formar-se la comissió de la nostra falla, aquest
monument passaria a convertir-se en la seua insígnia.
La concepció d’aquesta
obra escultòrica, però de característiques arquitectòniques, fou força
complicada. Després de nombrosos estudis i dibuixos preparatoris, Borràs
aconseguia un monument de formes majestuoses, sòbries i de gran puresa de
línies. Ja la planta ens dona idea de la seua gran originalitat, ja que aquesta
parteix d’un triangle isòsceles amb els angles truncats o retallats i amb les
seues cares en forma còncava, solució que li dona al conjunt un caràcter
equilibrat i harmònic. L’efecte que pretenia assolir era el d’una peça que
poguera veure’s des de tots els punts de vista i que, al mateix temps, rebera
la llum del sol a totes hores del dia, creant així constants jocs de llum i
ombra depenent de la posició d´aquell. Aquesta preocupació per la llum, tan present
a l’obra de Borràs, la podem apreciar també als conjunts escultòrics que
apareixen als tres costats còncaus, realitzats en altrelleu per a crear eixos
efectes de clarobscur, així com a la potent cornisa que remata el conjunt.
Com a curiositat, cal advertir
que el cos del monument és buit. Al seu interior existeix un espai d’uns dos
metres de diàmetre que allotja una escala de pedra inserida dins d’una paret
interior, feta de rajola, per la qual es podia accedir a la part superior, on
la comissió de l’Ajuntament tenia projectat inicialment construir un colomer,
idea afortunadament desestimada.
El cos del monument està
realitzat en pedra de Xàbia (un material molt dur i que resisteix bé el pas del
temps); la cornisa i el basament estan fets en pedra calcària; mentre que,
curiosament, els grups escultòrics presenten diferents materials. El relleu que
mira cap a les finques de la plaça Cabanilles està llaurat amb pedra de
Borriol, i els altres dos grups són de formigó mesclat amb la pedra de Borriol
polvoritzada, solució de menor qualitat elegida a causa de l’elevat cost
econòmic del material original. Aquests darrers foren creats a partir de
buidats en escaiola. La realització de tots tres vingué precedida d’un costós i
calculat treball escultòric per a que travaren perfectament els distints blocs
que composen aquells.
Els tres magnífics
conjunts escultòrics són els que donen sentit simbòlic a la monumental
composició. Tots tres representen trets de la vida de l’organista Cabanilles.
El primer, aquell que mira cap a les finques de la plaça, és una al·legoria a
la música d’orgue; el segon, que mira cap a l’Institut de Secundària, és un
homenatge a l’obra coral (on podem trobar referències a les cantories
renaixentistes) i a la figura del
compositor, situat al centre del grup. Per últim, el conjunt que mira cap a la
Capella és una representació del sacerdoci, ja que, convé recordar, Cabanilles
fou ordenat sacerdot el 1688 a la Catedral de València. En aquesta peça
apareixen al fons les taules de la Llei, a més de dues figures amb les mans
enllaçades que són un símbol de germanor. Aquesta iconografia tan original i
nova és deguda tota al propi escultor, i en ella reflectí de manera sintètica i
precisa la grandesa de la figura del compositor algemesinenc. Per altra banda,
i com a nota anecdòtica, per a la realització del rostre del músic, Borràs
s’inspirà en un oncle seu, Vicent Moreno, idealitzant, això sí, alguns aspectes
expressius.
L’altre element a
destacar del conjunt són les tres plaques de marbre que apareixen al cos
inferior i estan situades als costats rectes del conjunt, una de les quals fou
col·locada l’any 1987, coincidint amb el 275 aniversari de la mort del
compositor, i en substitució d’una altra més antiga. En aquestes plaques es fa
referència a la cronologia de Cabanilles (naixement i mort del compositor), als
alcaldes que intervingueren en la construcció del monument (Salvador Castell i
Amadeo Llàcer) i, per últim, al 275 aniversari de la seua mort, fet que
ocorregué sent alcalde Joan Girbés.
De l’autor, Leonardo
Borràs, podem afirmar que, amb aquesta obra, de magnífica i complexa
realització, va crear una autèntica fita dins de l’espai visual del nostre
poble. És més, per a la falla Plaça Cabanilles s’ha convertit en el seu símbol
més representatiu. Els veïns i veïnes d’Algemesí tenim la sort de poder gaudir
al nostre poble d’algunes de les seues obres més interessants, com el monument
a Salvador Castell (1982); al compositor Moreno Gans (1984); al periodista
Martí Domínguez (1989) o al llaurador (1999).
Nascut a Algemesí el 1923, Leonardo Borràs fou llicenciat en Belles Arts
per la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València. En 1969 fou nomenat
com a Catedràtic numerari d’Instituts Nacionals d’Ensenyament Mitjà i en 1989
com a Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
de València. Encara que Borràs sempre va seguir un camí propi i personal al
llarg de la seua carrera artística, treballant tot tipus de materials i
registres escultòrics, des dels més clàssics als més avantguardistes, en els
que l’espai, la llum i l’expressió són elements fonamentals, no podem deixar de
banda aquelles figures que han sigut referents per al nostre artista, com ara
Manzú, Maillol, Capuz o Victorio Macho entre altres.