El patge de geneta o rei del torneig. Pervivència d’un element simbòlic barroc en la dansa dels Tornejants d’Algemesí

Article aparegut al
BIM Berca, núm. 313, setembre de 2024, Algemesí.

Present en un bon nombre d’esdeveniments festius des del segle XVII, la dansa del torneig va gaudir d’un notable predicament en moltes ciutats i viles valencianes al llarg de les centúries següents. Per desgràcia, només en molt poques d’elles va arribar a subsistir fins a l’actualitat. És el cas d’Algemesí i de Morella –en forma de dansa de Torneros–, sent recuperada fa més d’una dècada a Sueca i l’Alcúdia després de la seua desaparició en el segle XX i, recentment, en 2022, a Ontinyent.

Val a dir que les danses rituals, o processionals, exerceixen no només una funció de divertiment, sinó que van molt més enllà, ja que expressen un univers retòric amb múltiples significats visualitzats a través de la seua indumentària uniformada, un nombre d’intèrprets concret i unes formes coreogràfiques rigorosament executades, habitualment amb caràcter imitatiu, col·lectiu i ritual. La retòrica visual exerceix en elles un paper indispensable i la dansa dels Tornejants no hi és una excepció.

Alguns d’aquells elements propis del Torneig, com el luxe en els induments o la presència de divises que permetien la seua identificació, amb emblemes i mots al·legòrics de lectures polièdriques, van ser presos directament del món espectacular i teatral dels tornejos i justes que tant èxit van tindre tant a l’Edat Mitjana com a l’Edat Moderna.

Els dansaires, en el seu paper de cavallers, comptaven com aquells amb els seus patges i padrins, així com també amb una de les figures que no podia faltar mai en cap d’aquelles danses rituals guerreres: el patge de geneta, armat amb espasa i escut, la funció del qual era precisament obrir el ball i dirigir-lo.

A més de la indumentària i funció, allò que volem destacar de la seua figura és l’escut que brandava, el qual resultava un espai ideal per al desenvolupament de missatges visuals, en forma de divises, al·lusives a la festa celebrada, com ara l’adhesió a la causa monàrquica o l’homenatge al patró festejat. Un element, assenyalem-ho ara, encara present en el cas d’Algemesí i que enfonsa les seues arrels en la tradició visual barroca.

Un dels més interessants precedents d’aquesta figura tan emblemàtica el trobem, per exemple, en les noces del futur rei Carles III amb Maria Amàlia de Saxònia, i que la ciutat de València va aclamar durant els últims dies de juliol de 1738 amb diferents festejos, funcions religioses i processó. En ella no van faltar les danses rituals i, per suposat, la dansa del Torneig del gremi d’Assaonadors. Al costat dels dansaires, els patges i els padrins, hi figurava el patge de geneta, vestit de punta en blanc i armat amb espasa i escut en forma de rodella. Hi portava escrit un mot, idèntic al de l’estendard del gremi: «Si la llevamos, porque la ganamos», en referència a la seua participació el setembre de 1398 en el rescat de les sagrades formes robades per corsaris tunisians durant el saqueig de Torreblanca.

Aquell mateix any de 1738 van tindre lloc els festejos solemnes amb què es commemorava el cinqué centenari de la conquesta de València. Durant la processó celebrada el 9 d’octubre, a més de diverses danses, les imatges sagrades, els carros de triomf i altres invencions barroques, diversos gremis van aportar, juntament amb les andes i les banderes i estendards, alguns tornejos. El de Guanters va presentar un conjunt format per un patge de geneta, quatre patges de vares, quatre padrins i quatre tornejants. El patge de geneta vestia molt bellament, amb un abillament ornat amb diferents empreses on estaven pintades les Armes de la Ciutat, i per mot lluïa el S.P.Q.V., i un ratpenat, i anava armat amb una espasa i una rodella, al camp de la qual es dibuixaven les Armes de sa Majestat, i un mot que deia: Quis contra nos?

També el gremi de Soguers va traure una dansa del Torneig, de característiques semblants, les esplèndides robes argentades del qual incloïen així mateix una empresa al·lusiva al seu ofici. El patge de geneta, vestia del mateix color, amb el pit platejat i casquet amb una vistosa empresa. Pintada s’hi veia en una part la creu blanca de sant Joan, i en l’altra una roda en al·lusió a l’ofici.

El gremi de Paraires va aportar un altre torneig de gran bellesa, i el seu patge de geneta, vestit amb cos i faldeta de tafetà de nacre i faixa blava a la cintura, espadí i rodella, portava al turbant una empresa decorada amb plomes de colors i envoltada de flors variades, on hi havia escrit el nom de Jesús i a cada costat unes palmes.

Dins de les mateixes celebracions en memòria de la conquesta de València, el diumenge 12 d’octubre, els membres del Col·legi de Velluters van representar un torneig en la plaça del Mercat, després d’una funció de comèdies. Aquesta comparsa estava formada per un capità, un patge de geneta, quatre padrins, quatre patges de vares i quatre combatents. Vestits de color blanc nacre, el patge portava un casquet de plata guarnit de flors exquisides i plomes, portant per empresa les armes de la ciutat.

Un exemple més el trobem en les celebracions valencianes per la proclamació del monarca Ferran VI. En la processó organitzada el 20 d’agost de 1746 va destacar el torneig ofert pel gremi de Cordoners i Botoners. Especial atenció va meréixer, una vegada més, el patge de geneta vestit amb un cos decorat amb perles. Al seu casquet es descobria una empresa envoltada de flors de seda amb la inscripció: Viva FERNANDO. Portava a la mà esquerra un escut en forma de cor i al seu camp les armes de la ciutat, decorades amb una L gran i una corona sobre ella. A la mà dreta portava l’espasa nua, que usava tant per saludar tothom com per defensar el seu rei i la seua pàtria.

Un últim exemple l’observem en un dels tornejos que van ballar durant les festes centenàries de sant Vicent Ferrer el 1755. En aquell torneig, presentat per l’ofici de Robers, el patge de geneta vestia amb teles i encaixos de colors argentats, al turbant portava una empresa, a la mà dreta l’espasa nua i a l’esquerra un escut amb el títol: Viva San Vicente.

Podem comparar, finalment, aquests exemples amb la figura del patge de geneta que a Algemesí obri la marxa dels Tornejants, per tal d’entendre quins són els seus orígens i funció simbòlica. Empunya amb la mà dreta una espasa i amb l’esquerra, coberta amb un mocador en senyal de respecte, sosté un escut o rodella en forma de cor, amb la imatge brodada de la Mare de Déu de la Salut com a divisa, a la qual defensa i honora.

Però aquesta imatge també ha canviat amb el pas del temps. Si ens fixem en les imatges conservades d’abans de la guerra civil –publicades recentment al llibre Els guerrers de la festa. La dansa dels tornejants en la tradició valenciana, d’E. Olivares i O. Trescolí– veurem que llavors l’escut ja tenia forma de cor i lluïa en el centre la imatge de la patrona dins la morera procedent de l’estampa xilogràfica que es va fer en el segle XIX. Aquest escut encara s’utilitzaria després de la guerra –hi apareix en una fotografia de 1947–, però a partir dels anys cinquanta seria canviat per un altre, amb la figura de la Mare de Déu pintada i envoltada de ramells de flors –fotografies de 1956 i 1961– i encara un més a partir de la dècada dels seixanta –hui conservat al Museu de la Festa– en el que la imatge de la Mare de Déu està pintada i hi apareix ara dins del tronc de la morera. En canvi, en el que llueixen en l’actualitat els nostres tornejants ja no hi figura l’arbre emblemàtic sinò que la talla sagrada està envoltada per uns ramells de flors a cada costat, semblant al dels anys cinquanta.

Per tal d’acabar, cal recordar que aquesta figura, la del patge de geneta, també ha sigut recuperada per a la dansa dels Tornejants de Sueca, i en la processó avança al capdavant brandant una espasa i un escut menut caironat de tela pintada amb la imatge de la seua patrona, la Mare de Déu de Sales, entre núvols i sostinguda per dos àngels, sobre el perfil de la ciutat que protegeix i empara, i a la qual tributen cortesia.

A més a més, el personatge del patge de geneta, també conegut com a rei del torneig, va figurar durant anys en moltes altres poblacions valencianes. La seua presència a Silla, Carcaixent, Benifaió, Almussafes, Cullera, etc, perduda ja en la memòria col·lectiva, la trobem documentada gràcies a les notes de lloguer de robes de la històrica i coneguda Casa Insa de València. Així, en les últimes dècades del segle XIX es llogava la roba per a una dansa del Torneig, habitualment composta per quatre tornejants, quatre patges i un rei. De la figura d’aquell rei del torneig –el nostre patge de geneta– que dirigia el ball sabem que la seua roba estava composta per un vestit a la romana i que en comptes de casc portava cimer. Brandava amb les mans una rodella i una espasa. I la seua tradició històrica, com hem vist, enfonsava, de la mateixa manera que a Algemesí, les seues arrels en els llunyans segles del Barroc.

Enric Olivares Torres