La importància de les festes majors de Cullera en la promoció del patrimoni immaterial valencià

 Article aparegut en el Programa de Festes Majors i Patronals de Cullera, 2024.

El paper significatiu que desempenyen les festes patronals d’una ciutat com Cullera en la identitat cultural dels valencians, i la importància que estes tenen i han tingut entre les generacions passades i les presents, mereix la major protecció possible per part de les nostres administracions i confiem en què ben prompte es veja reflectida en l’esperada declaració com a bé d’interés cultural immaterial.

La festa, com a manifestació social complexa, incorpora una bona part de tradicions culturals, com ara la religiositat popular, la música, la dansa, l’art, l’artesania, la pirotècnia, la gastronomia, etc. Amb el pas del temps, cada generació ha anat aportant expressions festives pròpies del seu temps, en un procés diacrònic de continuïtat i canvi, com a producte cultural d’una llarga història de més de quatre segles. A més a més, el conjunt monumental i paisatgístic de la festa de Cullera incorpora un seguit de valors materials i immaterials que són interdependents i, sense els quals, perdria bona part del seu sentit.

Així mateix, resulta de gran importància la participació activa i l’aportació responsable del conjunt de la societat, així com també de les autoritats civils i religioses, per a la seua celebració anual. De fet, un dels principals valors de la festa és el seu poder vertebrador, el qual va més enllà de les celebracions religioses, i que s’expressa en manifestacions d’un alt valor social, artístic i cultural.

Elements tan singulars i definidors del caràcter ritual i patrimonial de les festes dedicades a la Mare de Déu del Castell els trobem en la Baixà de la imatge des del seu santuari fins a la població; la processó general celebrada en el dia de sant Vicent Ferrer i les Aurores de Sant Antoni, la Bega-Port i el Raval, totes elles amb una important participació popular.

Totes tres tenen un significat especial, però voldria centrar-me en la processó dedicada a sant Vicent i a la Mare de Déu. Aquest seguici processional està dividit en dues parts: la primera, anomenada part profana, i la segona, la part religiosa.

Els carrers que formen el recorregut de volta general estan decorats per una catifa vegetal formada per branques de xiprer i taronger, en el que tradicionalment es coneix a molts pobles valencians com l’enramà de la murta i que té com a funció, a més d’aromatitzar els carrers i dotar-los d’un ambient acollidor i de festa, representar simbòlicament la purificació d’un recorregut considerat sagrat.

La part profana de la processó està caracteritzada per una sèrie de danses rituals, recuperades o recreades en els darrers anys, gràcies tant als estudis de recerca que les han documentades com als esforços individuals i col·lectius de persones, grups i entitats locals implicades. Històricament, s’han pogut documentar danses rituals efímeres presents en el segle XIX i principi del XX com els balls de Xinesos, Turcs, Matxaquins, Locos, Gitanos, Pastorets i Tornejants. I com no, els indispensables Nanos i Gegants. La majoria d’ells estaven presents llavors en la cavalcada al·legòrica que es realitzava el dia mateix de la Baixà, a manera de processó del convit del Corpus o Degolla, i en la qual antigament també hi participaven infinitat de gropes vestides no només a la valenciana sinó també amb abillaments d’altres regions, així com carrosses que res tenien que envejar a les aparellades per a la Fira de Juliol de València.

Tot i que en els anys quaranta del segle XX tornaren a incorporar-se de manera tímida, i que cap als seixanta es constata també efímerament la participació de Bastonets, Pastorets i Pastoretes així com Gegants i Cabuts, a més dels Cirialots i alguns patriarques de l’Antic Testament, el cert és que el pas de les dècades feu que tot allò quedara en un record vague, un somni vaporós que provocà la pèrdua de danses, músiques, coreografies, indumentària i, sobretot, herència patrimonial festiva.

No fou fins als anys noranta que el seguici processional cullerenc tornà a arrelar i a tenyir-se d’una certa tradició gràcies a l’empenta de diversos moviments associatius, com ara l’Escola Municipal de Tabal, Dolçaina i Danses; els membres de la Falla El Raconet, encarregada de restaurar la participació d’alguns balls, així com la comparsa de les Quatre Parts del Món en la Baixà i la processó de Sant Vicent, o els moviments juvenils religiosos com els juniors o scouts, en una evident iniciativa per mantindre la identitat cultural del seu poble, però sense una continuïtat anual tant en els aspectes formals com en la seua configuració.

Hui en dia, les danses rituals que participen en la part profana de la processó han recuperat aquell espai que els pertanyia i són la dansa de Nanos i els Gegants, ball de la Jota, Arquets, Panderetes, Vetes, Moma, Bastons i Muixeranga. La seua presència, com abans en uns altres contextos, resulta un dels elements més notoris i rellevants de les festes locals.

Quant a la part religiosa de la processó general, és de destacar la presència en les últimes dècades dels personatges bíblics, de fort arrelament, i que tenen com a font d’inspiració el seguici procedent de les processons del Corpus Christi, configurant-se com un record visual i popular i catequètic de la història de la salvació. En el cas de la processó de Cullera, els personatges que han passejat pels carrers de volta han estat Noé, Abraham, Sara, Isaac, Jacob, Raquel, Josep, Moisés, Aarón, la cort del faraó, l’arca de l’aliança, Josué, Saül, Samsó i Dalila, David i Betsabé, Salomó i la reina de Saba, Elies, Jeremies, Isaïes, Judith, Rut, Noemí, Dèbora, Abigail, Rebeca, Esther, Tobies i Sara. A continuació, hi figuren els cirialots, que representen els ancians de l’Apocalipsi.

L’element més representatiu i particular de la localitat en aquesta part, i molt estimat per la comunitat local, com a figures idiosincràtiques, és el conjunt anomenat les Quatre Parts del Món, un grup de personatges en nombre de quatre que acompanyen l’anda de la Mare de Déu del Castell –abans eren els seus volants o portadors. La seua indumentària ha passat a formar part de la visualitat local: brus ampla i calces blaves, calçons curts, gola i barret ornat, i sostenen a la mà un manoll de cintes de seda de diferents colors.

En l’actualitat, i després d’alguns anys de crisi i decaïment, agreujades temporalment pels efectes de la Covid-19, l’Ajuntament de Cullera, a través de les regidories de Festes i de Patrimoni Històric i Museus, junt a diferents associacions cíviques i religioses, ha decidit apostar pel patrimoni cultural i festiu de la localitat amb l’inici d’una tasca de recuperació d’elements tradicionals i històrics integrants de la processó de Sant Vicent. Així, juntament amb la majoria de danses rituals que s’han mantingut i altres que han aparegut de nou –s’ha incorporat el ball de la Moma en el 2022, per exemple-, s’ha apostat en el 2023 per recuperar la històrica dansa dels Tornejants per tal que ballen davant la imatge de la Mare de Déu del Castell de Cullera durant el recorregut de la processó general. Aquesta dansa, conservada a Algemesí i a Morella, davall la denominació de dansa de Torneros, i que s’ha recuperat en l’última dècada a Sueca i l’Alcúdia, i en aquesta any passat a Ontinyent, està documentada per última volta a la processó de Cullera en 1891. El projecte contempla la creació d’un grup local, encara no configurat pel poc de temps que hi ha hagut per preparar-la, tant en la confecció de la indumentària com en l’assaig dels seus components. És per això, que en el 2023 s’ha comptat amb la participació dels tornejants d’Algemesí, els quals ja van actuar a Cullera en l’any 2000.

Per a enriquir la processó també s’han construït dos nous gegants, que representen el rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria, i que simbolitzen l’estatus reial que ostentava la localitat com a vila reial. La construcció de la nova parella, de 3,75 i 3,60 metres d’altura respectivament, ha estat a càrrec de l’artista català Joan Manel Avilés Prada, conegut pel seu treball de recuperació d’antigues tècniques de construcció –com el modelat inicial en fang- combinat amb l’ús de nous materials més resistents com la fibra de vidre.

Altra novetat de la processó d’enguany ha estat la recuperació d’alguns personatges bíblics que havien deixat de participar en els últims anys, però que tenien un fort arrelament en la memòria col·lectiva de la població. És el cas de l’agüelet Colomet, Josué, l’Arca de l’Aliança, Salomó i la reina de Saba i els Cirialots, on tant els vestits com els grans ciris han sigut confeccionats de bell nou i són propietat de l’Ajuntament.

Amb la incorporació de tots aquests elements festius tradicionals, el consistori municipal pretén impulsar la declaració de les festes patronals de Cullera com a bé d’interés cultural de caràcter immaterial, per tal de protegir-les, visibilitzar-les i potenciar-les en la mesura d’allò possible. Per descomptat, aquesta acció de promoció de la festa encapçalada per Kike Gandía Álvarez, director dels Museus de Cullera, i que arrancà en desembre del 2021 no pot ser unidireccional sinó que necessita del recolzament dels diferents agents celebrants implicats en ella: tauleters, cambreres de la Mare de Déu, Patronat, confraries, agrupacions, grups de danses, comissions falleres i bandes de música.

Rituals festius com els citats més amunt són expressions socials que donen sentit al pas del temps en comunitat. Ja siguen manifestacions conservades en el temps o recentment recuperades o recreades en anys recents, esdevenen necessàries per al desenvolupament de la identitat personal i col·lectiva i per a la pervivència de la comunitat. Generen comunitat, associacions de persones que es relacionen simbòlicament amb unes expressions rituals, unes manifestacions culturals lúdiques i religioses, uns espais i un temps, tot dotant de sentit transcendent allò quotidià i de sentit espiritual la convivència ciutadana.

Cal destacar, per això, la participació ciutadana i la seua organització tant a nivell individual com col·lectiu. Tal com ocorre en altres poblacions valencianes, les festes majors de Cullera esdevenen un moment únic en el que són representades danses rituals tradicionals, expressions musicals ja reconegudes com a bé d’interés cultural immaterial en si mateixes, així com manifestacions religioses i lúdiques que es configuren com un punt de trobada entre veïns, forasters, familiars i demés curiosos que s’acosten al poble, un nexe d’unió amb el passat que enforteix el sentiment de pertinença i que el connecta amb les noves generacions i un reclam que permet conéixer les tradicions locals a tots aquells que s’acosten a Cullera per primera vegada.

Esperem que la declaració de les Festes de la Mare de Déu del Castell de Cullera com a bé d’interés cultural immaterial servisca per a enfortir encara més els lligams comunitaris amb el reconeixement oficial de la importància d’aquesta manifestació festiva, no només per a la pròpia població local sinó també per a la resta de la societat valenciana, tot fomentant la participació activa dels valencians en la preservació i promoció contínua de la nostra tradició cultural festiva.

Enric Olivares Torres