"Forcall i la imatge ceràmica de l’Àngel
Custodi. Una aproximació al seu significat", en
Forcall 2019. Festes Patronals del 23 al 31 d'agost.
El poble
de Forcall compta amb un ric patrimoni ceràmic configurat per un bon nombre de
peces de qualitat dels segles XIX i XX que l’han convertit en un autèntic museu
a l’aire lliure. Dedicades a sant Vicent Ferrer, sant Josep, sant Miquel, sant
Ramon Nonat, la Divina Pastora, la Mare de Déu del Carme, dels Desemparats o de
la Consolació, entre d’altres, aquestes imatges ceràmiques devocionals ubicades
a les façanes d’algunes cases responien a cultes particulars –el nom de pila
del propietari– o comunals –el sant del carrer– que s’han convertit hui en dia
en elements constitutius d’una imatge urbana de gran interés, no sols des del
punt de vista antropològic o etnogràfic sinó també estètic i històric.
Una
d’aquests imatges, però, ha captat des de fa temps, la nostra atenció i
curiositat, per la seua especial i insòlita disposició visual. Es tracta del
panell titulat «El Santo Ángel Patrón de
España», un conjunt ceràmic de 8 x 5 taulells situat al costat de la
carretera general que va a Morella. Però, qui és aquest àngel? I per què se
situa sobre la representació política d’un antic mapa d’Espanya?
Ens
trobem davant de la imatge d’un àngel custodi amb una llarga història al seu
darrere. Des dels primers temps els fidels cristians van tindre la convicció
que des del seu naixement els àngels estaven al seu costat i no cessaven de
protegir-los. L'origen de la tradició sobre els àngels custodis es remuntaria a
l'Antic Testament, ja que en la Bíblia apareix repetidament que cada ànima té
assignada un àngel guardià. Aquests éssers espirituals serien enviats per Déu
per a protegir i guiar a les ànimes posant-les en guàrdia davant els atacs del
diable.
Amb el
temps la protecció d'àngels custodis o àngels de la guarda es va estendre no
solament als homes, sinó també a les esglésies, col·lectivitats humanes i
pobles específics. En les seues representacions visuals podem distingir el
tipus iconogràfic dels àngels de la guarda –protectors, guies i consellers
espirituals de les ànimes humanes, a les quals enforteixen en la lluita contra
les temptacions instigades pel dimoni–, del tipus iconogràfic de l'Àngel
Custodi de la Ciutat o Regne, al qual Déu ha encomanat l'assistència i direcció
d'una col·lectivitat.
En el
llibre del Gènesi es diu que «Havent expulsat a l'home, va posar davant del
jardí de l’Edem un querubí amb espasa de foc, per a guardar el camí de l'arbre
de la vida» (Gn 3, 24). Aquesta representació de l'Àngel Custodi del Paradís es
concretaria amb posterioritat en una nova advocació com a protector de llocs,
ciutats, nacions o regnes, donant pas finalment a la imatge de l’Àngel Custodi
de la Ciutat i, posteriorment, del Regne.
Així, durant
la Baixa Edat mitjana es consolida la idea d'un àngel amb funcions auxiliadores
com a protector de ciutats i regnes, arrelant fermament el culte a l'àngel
custodi a les ciutats de la Corona d'Aragó. Els seus atributs es concreten de
manera unívoca en l'espasa i l'escut del regne o la ciutat a la qual custodien.
En alguns casos, quan les ciutats són viles reals, l'àngel porta a la mà
esquerra la corona real. La visualitat de l'Àngel Custodi és abundant, perquè
en moltes de les ciutats emmurallades existia la Porta de l'Àngel, com recorden
en la seua toponímia. Aquesta solia estar presidida per la representació
icònica del custodi de la ciutat.
Una de
les primeres ciutats a manifestar aquesta devoció en la Corona d'Aragó va ser
la ciutat de València. En 1396 li va anar encarregada al pintor Marçal de Sas
la realització d'una pintura, no conservada actualment, per a l'altar dedicat a
l'àngel custodi de València en la cambra del consell secret del palau de
l'ajuntament.
També
cal recordar com l’efígie de l’Àngel Custodi està present en molts dels
edificis construïts en els segles XV i XVI i es manifesta des d'antic en els
blasons de la Generalitat valenciana com a protector de la ciutat i el regne,
al costat de sant Jordi i la Mare de Déu, que alhora representen els braços
nobiliari i eclesiàstic. Gràcies al relleu conservat en el Palau de la
Generalitat de València, on podem observar l'antic emblema de la Generalitat,
aquest s'ha convertit en l'actualitat en símbol de les Corts Valencianes. En el
relleu també podem veure les tres imatges que representaven als tres braços
organitzatius de la Generalitat Valenciana: sant Jordi corresponent al braç
militar, la Mare de Déu corresponent al braç eclesiàstic i l'Àngel Custodi amb
l'escut de la ciutat corresponent al braç civil o ciutadà. Tal va ser el seu
valor i predicament que els Jurats de la ciutat de València van proclamar la
seua festa en 1446.
Però al
costat del tipus iconogràfic de l'Àngel Custodi de la Ciutat també podem
esmentar la presència en el temps d'àngels custodis del Regne i, amb el pas
dels segles, de la Nació.
En
aquest nou context d'exaltació patriòtica produït a finals del segle XIX i
principi del XX hem de situar la representació del Sant Àngel Custodi
d'Espanya, conservat a l'església de San José de Madrid, l'altar de la qual va
ser inaugurat l'any 1920. L'àngel trepitja amb el seu peu una serp mentre alça
al cel la seua mirada extasiada. En el seu escut amb corona real poden veure's en
els quarters les armes dels regnes de Castella, Lleó, Navarra i Aragó juntament
amb la flor de lis de la Casa de Borbó en el centre. La seua festa va ser
concedida a Espanya pel papa Lleó XII a petició de Ferran VII, venerant-se «por los grandes y continuos beneficios que
recibe la nación española por medio de su Santo Ángel Tutelar» (J. Croisset, Año Cristiano, Barcelona, 1822). Encara que la seua devoció no és molt antiga pot testificar-se la seua
presència en fonts literàries tan curioses com El Bernardo o la victoria de Roncesvalles, obra de 1624 del bisbe
de San Juan de Puerto Rico, Bernardo de Balbuena, qui en el seu llibre IV, tom
I, fa referència a aquest àngel custodi.
Una
altra representació no menys interessant de l'Àngel Custodi d'Espanya, que en
realitat no és més que una variant del tipus iconogràfic de l’àngel de la
guarda protegint una ànima dels perills del dimoni, pot localitzar-se en dues
estampes bastant similars en el seu esquema compositiu datades a la fi del
segle XIX i principis del XX i que han servit com a base per a la configuració
visual del panell ceràmic de Forcall.
La
primera d'elles va ser realitzada pel dibuixant barceloní Paciano Ros a
principi del segle XX a instàncies del reverend Manuel Domingo Sol, fundador el
1897 de la Piula Unió d'Oracions al Sant Ángel d'Espanya. Aquesta composició,
reproduïda en els tallers barcelonins Thomas i Companyia, va ser difosa tant a
través d'estampes devocionals com a través de la Novena al Sant Àngel Custodi
d'Espanya del bisbe de Tui Leopoldo Eijo Garay, publicat a Madrid en 1917. Es tracta,
en realitat, d'una versió de factura acadèmica en la qual s'inclou la figura de
l'àngel assegut al costat del mapa d'Espanya amb l'antiga divisió eclesiàstica
lluitant contra dos monstres marins. Sobre ell trobem la representació dels
tres patrons històrics d'Espanya: la Immaculada, Santiago i santa Teresa
d'Àvila. En la part inferior de l'estampa devocional s'inclou el text del Salm
33: «Enviará el Señor su ángel
alrededor de los que le temen y los librará», i la invocació per als copatrons d'Espanya: «Virgen Inmaculada, Santiago Apóstol, Santa Teresa de Jesús y Santo
Ángel, patronos de España, conservadnos la fe y defendednos de los enemigos de
nuestra patria».
La
segona estampa presenta en el centre de la composició a l'Àngel Custodi
d'Espanya, bellament guarnit amb indumentària a la romana coberta per un
mantell i tocat amb una diadema. Assegut sobre un mapa amb la divisió
provincial de l'Espanya del segle XIX, sosté amb una mà una espasa amb la qual
protegeix al territori dels atacs d'un monstre marí. Sobre l'àngel i en segon
pla apareixen en el cel les figures dels copatrons d'Espanya: sant Jaume a
cavall, santa Teresa d'Àvila i la Immaculada Concepción en el centre, rematada
aquesta última figura amb un Sagrat Cor de Jesús i la inscripció que l'envolta:
«En España reinaré». Aquesta
inscripció fa referència a la promesa feta pel Sagrat Cor al beat Bernardo de
Clots el 14 de maig de 1733 a Valladolid. La composició va ser realitzada per
J. Nicolau a partir del disseny de F. Catalá i editada per R. Solá i Roca a
Barcelona. L’estampa es completa amb tres inscripcions semblants al gravat
anterior i basades també en els Salms:
«No se adormecerá ni dormirá el ángel que
guarda este reino»; «Enviará el Señor
a su ángel alrededor de los que le temen» (Sal 33) y «Salvad, Señor, a vuestro pueblo y bendecid vuestra heredad».
Aquest
gravat de J. Nicolau sobre dibuix de F. Catalá serà finalment el que prendrà de
base el pintor ceràmic V. Almela per al panell esmentat a l’inici titulat «El S(an)to Ángel Patr(ón) de España». Es
tracta d’una peça prou destacada per la seua grandària, prou inusual, un
conjunt de 8 x 5 taulells de 20 x 20 cm realitzat entre els anys 1940 i 1950.
Com hem dit, es troba adossat sobre la façana d'una casa situada als afores del
nucli urbà i al costat de la carretera general que va a Morella. Presenta
alguns trencats i resquills en les peces superiors, i fins i tot algunes
d’elles han estat intercanviades, concretament aquelles on es representa sant
Jaume a cavall i Santa Teresa d’Àvila, potser a causa d’alguna renovació del
nínxol on hui en dia està ubicat el conjunt i que pràcticament no permet
apreciar-los en condicions per l’estat de conservació en el que es troben. L'àngel
de la guarda, situat en el centre, apareix tocat amb una diadema i branda una
espasa. Assegut sobre un mapa d'Espanya amb la divisió provincial pròpia del
segle XIX, protegeix aquesta d’un ingenu drac marí que l’observa expectant.
Lluny ja
dels condicionants polítics i patriòtics en els que aquesta imatge va veure la
llum en el segle passat, hui en dia observem aquestes peces amb altres ulls,
permetent-nos una aproximació que defuig la indiferència o la passivitat i que
les estima com a elements patrimonials que mereixen ser protegits, ja que allò
que no es coneix no pot ser valorat i allò que no és valorat no pot ser
conservat.
Enric Olivares Torres
