Ball dels Arquets o dansa del Jardí?

Aparegut a BIM Berca Algemesí núm. 251 Febrer 2018

Aquesta simpàtica dansa tan nostrada, senzilla i alegre, la trobem escampada per tota Europa en l’àmbit de la festa, ja siga pagana o religiosa. I en són molts els llocs on s’ha interpretat històricament i, fins i tot, recuperat en els darrers temps. El ben cert és que el seu origen resulta, si més no, prou difícil d’establir i la seua denominació i indumentària, pel propi caràcter efímer de la dansa, ha variat al llarg de la història.

Coneguda també com a dansa d’Arets en alguns indrets, dansa de Gitanetes a l’Alcúdia, o dansa de Cercolets a Catalunya, aquesta varietat de denominacions ens dóna idea de l’enorme varietat i difusió que ha tingut aquesta manifestació folklòrica. Fins i tot, una dansa d’Arquets la podem trobar representada en una pintura ceràmica dihuitesca del claustre (chiostro maiolicato) del convent de Santa Chiara de Nàpols, interpretada per xiques que ballen al so d’un violí.

La característica principal de la mateixa dansa és, òbviament la utilització d’uns arcs florals amb els quals es realitzen diferents moviments coreogràfics i la seua roba, de trets de vegades pastorívols o bucòlics, solia també confeccionar-se a l’holandesa o a la polonesa.

En l’actualitat, és una manifestació que podem trobar escampada a moltes poblacions valencianes on s’ha interpretat històricament o on s’ha recuperat recentment a les festes patronals o a la processó del Corpus.

De fet, la procedència originària d’aquesta es troba a la festivitat del Corpus Christi de València, on també és coneguda com a dansa de Poloneses. Al cap i casal la introducció d’aquesta dansa data del 1846 i el significat mític que se li ha donat afirma que la dansa simbolitza l’alegria dels llauradors per la festivitat del Corpus. Hui en dia però, de la mateixa manera que al nostre poble, és interpretada per xiques adolescents.

Com tots sabem, a Algemesí, ja fa algunes dècades les mateixes xiquetes que interpretaven el Ball de la Carxofa a Algemesí s’encarregaven també de la dansa dels Arquets, tot separant-se en dos grups diferents a partir del 1988. És per això, que l’arquet utilitzat per a la dansa i que li dóna nom a la comparsa és en realitat un aret adornat amb papers de colors, el qual en dos terç de la seua circumferència s’engreixa a manera de globus, i que les xiquetes abans es penjaven al muscle per tenir les mans lliures i poder ballar la Carxofa.

Quant a la música, Edgar Cano relatava al seu conegut treball com aquesta era originària del Corpus de València, i la seua introducció als arquets d’Algemesí fou recent, segurament en època de la Secció Femenina.

El vestit utilitzat en aquesta dansa en l’actualitat està compost per un vestit blanc, semblant al de les combregadores, adornat per una faixeta de color a la cintura i una cinta del mateix color al cap. Com és conegut, aquesta indumentària és alternada per les seues intèrprets amb el vestit usat per al Ball de la Carxofa, açò és, brusa blanca i falda de color (blau, groc, rosa, etc.) amb tres randes horitzontals, mentre que els cabells són adornats amb una cinta del mateix color que la falda. Es completa aquesta vestimenta amb davantal negre, jupetí sense passar, calces blanques i espardenyes.

Així les coses, aquesta seria una imatge que resultaria ben xocant per als nostres veïns de fa un segle i mig. Perquè curiosament, en el segle XIX aquesta dansa era interpretada per homes i coneguda amb el nom de «Danza del Jardín». Segurament dirigida per Jeroni Curçà, mestre també de la Carxofa i de les Pastoretes als anys quaranta del segle XIX, en què la documentació parla genèricament de danzas, els orígens d’aquest ball podrien ser encara més llunyans. De fet, en els anys 1835 i 1836 es mencionen «las danzas de muchachos y muchachas» y «las dansas de ninos y niñas», les quals no farien referència al ball dels Pastorets, com en alguna ocasió s’ha afirmat, sinó a les danses dels Arquets i de la Carxofa, que ja llavors figuraven conjuntament i en plural.

Les referències documentals d’aquella comparsa anomenada del Jardí, l’actual dansa dels Arquets, apareixen en l’any 1870, quan se li paguen a José Girbés Climent vint reals de velló per «arreglar las danzas de la Alcarchofa y Jardín» i, posteriorment el 1874, quan li’n són pagats 60 a José Escrivá, mestre també del ball de la Carxofa, per dirigir-la: «veinte para el maestro de la danza de los arcos y los demás a los dansadores de la misma».

Precisament, en aquella dècada dels setanta del segle XIX se cita el lloguer de la indumentària d’aquest ball a la Casa Insa, formada llavors per catorze integrants més el mestre i els dos botargues, tot mantenint-se davall el nom de «Danza de los Jardineros», una denominació ja oblidada però que també apareix a altres poblacions segurament per a fer referència a un ball d’arquets o arets, com ara Alzira, interpretada al segle XIX pel gremi de Fusters, a Albalat, citada el 1861 o a Gandia, també present en aquesta època.

D’altra banda, aquesta també figurava al conegut Ball de Torrent, novament interpretat per xics, com també ocorria en la mateixa època a altres poblacions valencianes, com ara a la dansa dels Arquets de Carcaixent, citada en els anys 1872 i 1879, i ballada per homes que vestien pantalons de punt blanc uns i pantalons blaus de llana amb tires roges i galó daurat altres, més jaqueta morada de llana o de pana de color corinti amb ornaments rojos i galons daurats, mànegues blanques de batista, pitets rojos de llana i gorres a l’antiga blaves amb plomes.

En el cas de la indumentària utilitzada llavors en Algemesí val a dir que aquesta constava de pantalons o calces blanques, tonellets rojos, cuirasses negres –dotze de vellut i dues verdes fetes de retalls–, capeta quadrada a l’esquena i gorres emplomades. També val a dir que davall aquesta denominació de dansa del Jardí o de Jardiners apareix encara citat el seu lloguer a Casa Insa els anys 1872, 1873, 1876, 1879, 1880 i 1881.

A més a més, si busquem en aquella llunyana dècada de 1880 trobarem que era Mauricio Felip l’encarregat de la dansa, ja citada pel dipositari d’aquell any, Joaquín Llopis Pelechano, com a «danza de los arcos», i per la que pagà al mestre 84 reals. La darrera menció al recordat Mauricio Felip com a encarregat d’aquest ball i el de la Carxofa serà del 1888 i, curiosament, a partir d’aquesta època ja passa a ser denominat com a dansa d’arquets.

El mateix ocorrerà els anys 1884, 1888 i 1892 en les notes de lloguer de Casa Insa, en la que apareix com a «Danza de Arquitos» i la indumentària de la qual és descrita el 1892 d’aquesta manera: «traje de volantes con gorra y pirigallos», és a dir, semblant a la dels volants, a l’antiga espanyola.

És de suposar, per tant, que llavors el ball encara seria interpretat només per homes i, com s’ha pogut comprovar, dirigit pel mateix mestre encarregat de la dansa de la Carxofa, aquesta sí, interpretada ja aleshores per xiquetes. Amb tot, sobre quan passà el ball dels Arquets –o dansa del Jardí– a ser ballat per xiques és una qüestió que encara resta per estudiar.