Aparegut en el llibret de la Falla Nou Mercat d'Algemesí, any 2019.
En la indumentària tradicional valenciana l’home sempre ha portat el cap
cobert. Ja fóra amb una còfia, barret d’alborços, barretina o mocador, peces singulars
a les que hi podem afegir els típics capells per a les ocasions més solemnes,
com ara la rodina o el cossiol, la funció d’aquestes peces ha estat, per
descomptat, merament ornamental, però no secundària, ja que la seua inclusió
complementa perfectament el vestit masculí.
Sembla que l’ús del mocador de cap apareix amb el segle XIX en substitució
de la còfia. Una pragmàtica reial obligarà els homes a tallar-se els cabells
per qüestions higienistes, perdent la còfia la seua original funció, la de
recollir els cabells. Així és com sorgeix també una altra peça característica
de la indumentària tradicional valenciana masculina, el barret d’alborços, molt
més curt de la còfia i que es configura en aquest segle com el complement
indispensable del que es coneixerà com a vestit de torrentí, i que en el cas
del Ball de les Llauradores és la indumentària pròpia dels seus balladors.
Juntament amb aquest també sobreïx com a peça necessària el mocador de cap,
d’orígens més humils, ja que procedeix de la roba utilitzada pels llauradors, i
que acomplia la funció de retenir la suor, al temps que ornava el cap.
Confeccionat habitualment amb seda, pita, percala o cotó, ens trobem amb
una peça de tela quadrada que es lliga al cap amb un decoratiu nuc, mostrant-se,
tot i la seua senzillesa, com un element ornamental molt personal i
identificatiu, fins al punt de protagonitzar algunes copletes del nostre
costumari popular, en paral·lel amb les espardenyes o la manta morellana:
“L’alegria del fadrí és dur mocador de pita, una manta morellana i una novia
molt bonica”. De la seua vistositat ja en feien esment els viatgers estrangers
del segle XIX quan advertien en les seues descripcions dels tipus valencians la
vivacitat dels colors, especialment el roig i el groc, i la bellesa dels
dissenys, amb flors estampades de formes variades.
El procediment de col·locació sobre el cap varia segons comarques, èpoques
i gustos personals, tot donant lloc a una certa varietat de procediments. Amb
tot, són tres les tipologies més habituals utilitzades a l’hora de lligar-se el
mocador al cap:
·
La
forma més típica, anomenada “de cua”, consisteix en doblar diagonalment el
mocador, de manera que resulten tres pics o puntes. Les dues que queden juntes
es doblen al voltant del cap i es lliguen a l’altura del front o al costat
dret, ja siga amb una artística llaçada o amb les puntes obertes, mentre que la
punta sobrant del triangle es deixa caiguda a la part del darrere.
·
Una
variant d’aquesta modalitat és en forma “de barretina”, doncs simula un barret.
En aquest cas, la cua que penja se situa sobre el pols dret, mentre les altres
dues es doblen al voltant del cap i es lliguen a l’altura del front. A
continuació, la punta que penja es recull doblada cap a l’interior a manera de
barretina o borsa.
·
Per
últim, és també molt característica l’anomenada “de fumeral”, que forma una
espècie de tub a manera de turbant i que deixa al descobert la coroneta. En
aquest cas, el mocador en forma de triangle es plega formant una banda ampla, o
més estreta, segons el gust, per a continuació envoltar el cap unint les dues
puntes amb un nuc lateral doble o amb una llaçada artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada