El mocador en el vestit tradicional masculí

Aparegut en el llibret de la Falla Nou Mercat d'Algemesí, any 2019.

En la indumentària tradicional valenciana l’home sempre ha portat el cap cobert. Ja fóra amb una còfia, barret d’alborços, barretina o mocador, peces singulars a les que hi podem afegir els típics capells per a les ocasions més solemnes, com ara la rodina o el cossiol, la funció d’aquestes peces ha estat, per descomptat, merament ornamental, però no secundària, ja que la seua inclusió complementa perfectament el vestit masculí.

Sembla que l’ús del mocador de cap apareix amb el segle XIX en substitució de la còfia. Una pragmàtica reial obligarà els homes a tallar-se els cabells per qüestions higienistes, perdent la còfia la seua original funció, la de recollir els cabells. Així és com sorgeix també una altra peça característica de la indumentària tradicional valenciana masculina, el barret d’alborços, molt més curt de la còfia i que es configura en aquest segle com el complement indispensable del que es coneixerà com a vestit de torrentí, i que en el cas del Ball de les Llauradores és la indumentària pròpia dels seus balladors. Juntament amb aquest també sobreïx com a peça necessària el mocador de cap, d’orígens més humils, ja que procedeix de la roba utilitzada pels llauradors, i que acomplia la funció de retenir la suor, al temps que ornava el cap.

Confeccionat habitualment amb seda, pita, percala o cotó, ens trobem amb una peça de tela quadrada que es lliga al cap amb un decoratiu nuc, mostrant-se, tot i la seua senzillesa, com un element ornamental molt personal i identificatiu, fins al punt de protagonitzar algunes copletes del nostre costumari popular, en paral·lel amb les espardenyes o la manta morellana: “L’alegria del fadrí és dur mocador de pita, una manta morellana i una novia molt bonica”. De la seua vistositat ja en feien esment els viatgers estrangers del segle XIX quan advertien en les seues descripcions dels tipus valencians la vivacitat dels colors, especialment el roig i el groc, i la bellesa dels dissenys, amb flors estampades de formes variades.

El procediment de col·locació sobre el cap varia segons comarques, èpoques i gustos personals, tot donant lloc a una certa varietat de procediments. Amb tot, són tres les tipologies més habituals utilitzades a l’hora de lligar-se el mocador al cap:

·         La forma més típica, anomenada “de cua”, consisteix en doblar diagonalment el mocador, de manera que resulten tres pics o puntes. Les dues que queden juntes es doblen al voltant del cap i es lliguen a l’altura del front o al costat dret, ja siga amb una artística llaçada o amb les puntes obertes, mentre que la punta sobrant del triangle es deixa caiguda a la part del darrere.

·         Una variant d’aquesta modalitat és en forma “de barretina”, doncs simula un barret. En aquest cas, la cua que penja se situa sobre el pols dret, mentre les altres dues es doblen al voltant del cap i es lliguen a l’altura del front. A continuació, la punta que penja es recull doblada cap a l’interior a manera de barretina o borsa.

·         Per últim, és també molt característica l’anomenada “de fumeral”, que forma una espècie de tub a manera de turbant i que deixa al descobert la coroneta. En aquest cas, el mocador en forma de triangle es plega formant una banda ampla, o més estreta, segons el gust, per a continuació envoltar el cap unint les dues puntes amb un nuc lateral doble o amb una llaçada artística.