1929. El Ball dels Bastonets a Barcelona

OLIVARES TORRES, Enric, "1929. El Ball dels Bastonets a Barcelona", en BIM Berca, setembre 2005, núm. 130

Que una festa tan dinàmica com és la de la Mare de Déu de la Salut està vivint en els darrers anys un procés d’expansió en la major part dels elements que la composen és un fet evident. Així, podem veure com, d’uns quants anys cap ací, està augmentant el nombre de participants en els seus balls i aquests han transcendit els tradicionals 7 i 8 de setembre i els carrers pels quals travessa, per a desenvolupar-se en altres celebracions o festivals lluny del nostre poble. Que aquestes activitats de projecció exterior, paral·leles a la festa gran, ja es donaven des d’antic -tot i que en menor mesura- també ho és.

Una d’aquelles històries paral·leles al 7 i 8 de setembre -incompleta encara- i que forma part de la memòria històrica d’una de les seues danses més emblemàtiques, la dels Bastonets, es remunta a l’any 1929 i a l’Exposició Internacional de Barcelona.

Per a dita Exposició hi figurava, dins la sèrie d’activitats i festejos que s’havien programat, l’organització d’una peculiar “Setmana Valenciana”, ideada per iniciativa del poeta i folklorista Maximilià Thous Llorens. Tal celebració es va dur a terme entre els dies 14 i 20 d’octubre i va tenir lloc als pavellons del Poble Espanyol, al Parc del Montjuïc. El programa assenyalava que per al dia 15 estava preparada l’actuació d’una sèrie de danses populars valencianes entre les quals s’incloïen els Porrots de Silla, el Ball dels Oficis de Llíria, les Danses de Xàtiva i València, els Tornejants de Sueca i els Bastonets d’Algemesí.

Alguns diaris valencians de l’època com ara El Pueblo, Las Provincias o La Voz Valenciana es feren ressò de l’esdeveniment amb un seguiment diari de l’organització i desenvolupament dels grups participants. L’expectació era màxima.

El 10 d’octubre, el diari Las Provincias apuntava com a Sueca, Silla, Algemesí i els demés pobles sovintejaven els assaigs. “Todos se aprestan con entusiasmo a rivalizar en gracia i disciplina artística”, afirmava.

La colla que formava el ball dels Bastonets, amb onze integrants, segons els rotatius, així com tots aquells que els acompanyaren, eixí el diumenge dia 13 cap a València, des d’on va prendre, amb la resta de pobles participants, un tren especial que partia cap a Barcelona a les 22.10 h., exactament. Junts, formaven una comitiva que passava dels quatre-cents components i, allí dins, la felicitat, les cançons, els balls i el rebombori eren la tònica dominant, segons explicava el mateix Maximilià Thous en un article escrit per a La Semana Gráfica i publicat el 19 d’octubre del mateix any, amb fotografies de Sagarra i Torrents. Aquestes mostraven als membres dels distints grups de ball per separat fent la desfilada damunt de l’escenari on van actuar, com ara els Porrots de Silla, les Danses de Xàtiva, i el Ball dels Bastonets d'Algemesí-.

El tren, artísticament engalanat per a tal ocasió, tenia com a destinació el port de Barcelona, lloc on estava atracat el famós transatlàntic “Magallanes”, convertit en l’hotel flotant dels membres de la Setmana Valenciana.

El dimarts dia 15, després que en la jornada anterior s’haguera donat inici a les celebracions amb la Crida i els cants d’albaes, va tenir lloc a les quatre i mitja de la vesprada la Festa de la Dansa, a la Plaça Major del Poble Espanyol i davant milers d’espectadors d’un bon nombre de països diferents. L’èxit va ser total i el públic va aplaudir efusivament les diferents actuacions. Tan gran va ser el succés que, a requeriment del Comitè de l’Exposició i en honor al Congrés Internacional de la Premsa, es repetiria l’actuació la nit del dia següent. Abans, en la mateixa nit del dia 15, el musicòleg i compositor Eduardo López Chavarri feu una conferència que portava per títol “La Danza Valenciana”.

Però sembla que tot no va ser alegria i el drama s’apoderà de la comitiva. Una de les nits, el majestuós transatlàntic “Magallanes”, on estaven allotjats els balladors, músics i acompanyants, es va incendiar, segons recordava un dels onze bastonets que hi va anar, Bartomeu Berenguer Camarasa, el tio Bartolo -qui ensenyava en les Llauradores, ballava algunes de les danses de la Mare de Déu i a més tocava la guitarra-.

Poc més és el que sabem d’aquella història, els diaris de l’època no aporten molt més.

Així com els noms de les xiques que participaren en la dansà de Xàtiva -que eren setze parelles- o el del mestre del Tornejants de Sueca, apareixien publicats al  diari Las Provincias, en canvi els dels membres dels Bastonets d’Algemesí no hi ha constància.

És per això, i des d’ací fem aquesta crida, que seria de gran interès per a completar aquesta xicoteta història, una més de les milers que formen part de la gran història de la nostra Festa major, poder donar a conèixer els noms d’aquells balladors i dels músics que representaren el nostre poble en aquell important event.