Una anècdota de 1931. Maximilià Thous i la projecció festiva de les danses rituals

Al BIM Berca de setembre del 2017, núm. 246. 

Que la festa de la Mare de Déu de la Salut arran de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat ha gaudit en els darrers anys d’un ressò mediàtic com mai l’havia tingut està fora de tot dubte. Que eixa forta projecció és gràcies a l’esforç i dedicació de molta gent implicada perquè cada dia arribe a més llocs també.

Gràcies a les publicacions, exposicions, participacions en congressos i demés activitats que es porten a terme, sobretot des del Museu de la Festa, la gent de fora del nostre poble coneix molt millor la celebració del 7 i 8 de setembre. Així també, les continues eixides i actuacions que fan els seus col·lectius són un element important per a eixa difusió.

Per posar només tres exemples significatius volem recordar la participació de Tornejants i Nova Muixeranga a la Cavalcada del Patrimoni Valencià celebrada el 13 de març de 2016 durant les Falles de València, la presència de Muixerangues, Bastonets, Bolero i Tornejants la vespra del 25 d’abril de 2016 també a València per commemorar el Dia de les Corts Valencianes, o la ja tradicional participació de Tornejants, Bastonets i Muixerangues, entre d’altres, a la Fira Internacional de Turisme a Madrid.

Aquestes actuacions fora del nostre poble no són cap novetat. En altres èpoques ja s’han donat, com les recordades actuacions dels nostres balls amb motiu del 25é aniversari de la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats a València el 1948 o a Roma amb motiu de la beatificació de la Senyora Pepa el 1988, entre d’altres. És més, la notícia aportada per J. A. Domingo respecte a la participació dels Tornejants a Agullent en 1800 pot ser l’exemple més antic del que es té constància d’una actuació fora del poble.

El geògraf i historiador David Lowenthal deia que el passat és un país estrany. Certament, viatjar cap al nostre passat a través de l’estudi de la història pot resultar sovint una experiència fascinant. Allò que trobem de vegades –espais, gent, accions humanes- no té molt a veure en el que som hui en dia i ens resulta, precisament, estrany. En el cas de la nostra festa major així ha estat en algunes ocasions, tot i els elements que resten comuns. Això no obstant, eixe viatge resulta essencial i, si volem conèixer millor, la nostra Festa, ineludible. Si no el coneguérem ens faltaria identitat i res ens seria familiar.

El manteniment de les tradicions s’ha basat especialment en un equilibri entre la continuïtat i variació dels seus elements, tot conservant la seua essència, que és en definitiva el que fa que allò que representem cada 7 i 8 de setembre tinga sentit. La secular participació de danses processional, personatges bíblics, miracles i misteris, i tota una sèrie d’elements festius i rites al voltant de la venerada imatge de la Mare de Déu de la Salut, tot i la seua evolució, ha permés als actuals ciutadans mantenir fortament arrelades dites tradicions.

Per tal d’enfortir eixe manteniment, ja en moments de crisi alguns veïns il·lustrats intuïren la necessitat de donar a conéixer la nostra Festa a través dels mitjans disponibles llavors. Fou el cas, per exemple, de l’algemesinenc Prósper Bremón, qui en l’any 1926, publicà al diari Las Provincias una excel·lent i documentada descripció de les danses rituals a Algemesí titulada “Las danzas de Algemesí”. Així mateix, també al diari Las Provincias però en l’any 1935, el recordat periodista Martí Domínguez exalçava aquells balls en un article titulat “Fiestas y tradiciones valencianas”.

No obstant això, el protagonista que ara atrau la nostra atenció per la notable tasca realitzada en favor de les nostres danses no era algemesinenc, tot i que de ben cert s’estimava enormement la nostra població. Eixe era Maximilià Thous (1875-1947), periodista i escriptor, conservador del Museu d’Etnografia i Folklore de València i gran coneixedor dels costums valencians, tot i que potser siga més recordat per haver estat juntament amb el mestre Serrano el compositor de l’Himne de l’Exposició Regional de 1909.

Com a folklorista defensor de les tradicions valencianes, al llarg de la seua vida treballà per donar visibilitat a aquestes, i en moltes ocasions va portar a València i a altres ciutats aquestes manifestacions populars que gairebé en aquell principi de segle XX anaven desapareixent en la ruralia.

De fet, ja en l’esmentada Exposició Regional de 1909 féu les gestions necessàries perquè els Tornejants de Sueca, el Porrots de Silla, els Mariners d’Ontinyent, els Nanos i la Moma de València i la Dansà de Xàtiva actuaren a la Gran Pista.

Vint anys després portà novament als Tornejants de Sueca, els Porrots de Silla, els Oficis de Llíria i la Dansà de Xàtiva, juntament amb els nostres Bastonets, dirigits pel seu mestre Tomàs Quiles Vendrell, perquè ballaren al Poble Espanyol de Barcelona durant la celebració de l’Exposició Internacional de 1929, una fita que ja fou recordada en el seu moment en aquest mateix butlletí (BIM Berca, núm. 130, setembre 2005).

I fins i tot en el 1934 portaria la Muixeranga d’Algemesí a València durant les Falles d’aquell any, refermant amb orgull i una mica de vanitat aquesta valenta gestió: “he sido yo quien ha revitalizado la clásica Muixaranga, de Algemesí, y traídola a las anchurosas calles ciudadanas, saturadas de público que jamás contempló semejante exhibición de folklore valenciano”. Per a aquella ocasió, els muixeranguers vestiren un abillament diferent, i en les fotografies de llavors es pot veure al mestre vestit amb levita i barret de tres puntes. Tanmateix, Thous reafirmava el seu treball per revitalitzar les danses rituals valencianes durant les dècades passades: “Otrora mostré a nuestro buen público ‘festero’ los cómicos Alcides, Porrots, de Silla; conseguí que volvieran a trenzar piruetas y jugar varillas los elegantes Tornejants, de Sueca; reanimé la rítmica Dança dels bastonets i de la planxa, de Algemesí”.

Alguns pocs anys abans, concretament el 1931, i segurament també a instàncies del mateix Maximilià Thous, València tornà a gaudir d’una demostració de danses rituals valencianes, les quals, òbviament, tingueren com a protagonistes destacats algunes procedents d’Algemesí, com foren els nostres Tornejants i Bastonets.

Aquest viatge al nostre passat potser no tan estrany acaba precisament amb el record de la celebració de la Festa de la Dansa un dijous 23 de juliol de 1931 a la Plaça de Bous de València, a benefici de l’Associació Valenciana de Caritat, amb motiu de les seues noces d’argent. En aquella fita participaren vora 300 figurants, i s’interpretà l’Himne Regional per part de 15 bandes de música, açò és, 770 executants dirigits per la batuta del Mestre Serrano. La pirotècnia corregué a càrrec de Vicent Caballer, i la indumentària de les danses participant, com no podia ser d’altra manera, fou dispensada per la roberia Casa Insa de València.

En aquella ocasió, i com havia estat habitual en altres esdeveniments anteriorment citats, els espectadors de la capital pogueren gaudir amb les Danses de Xàtiva; la Dansa de Nanos, la Xàquera Vella i l’U i Dos de València; la Dansa de Panderetes de Xàtiva; la Dansa dels Porrots de Silla i, com hem dit, la Dansa dels Tornejants i la dels Bastonets d’Algemesí, que ara recordem.

Per acabar, paga la pena transcriure el ressò que aquella celebració tingué als diaris de l’època, on el cronista afirmà que “las danzas de ‘els porrots’, ‘els tornejants’ y demás de nuestras poblaciones de la huerta y riberas valencianas, tuvieron adecuada y justísima presentación”. Potser, des d’aquella llunyana Exposició Regional de 1909 no s’havia vist a València una representació tan notable de danses processionals i populars. De l’efecte que degué causar en aquells veïns de la capital, hui tan sols una anècdota conservada als diaris, ens podem fer una certa idea. Però eixa ja és una altra història.