Enric Poblador Adam, anàlisi i interpretació de l’objecte quotidià

Nascut a Algemesí l’any 1967, Enric Poblador Adam ha estat considerat com un creatiu preocupat per recrear unes formes quotidianes i properes amb un llenguatge modern i ple de matisos, on els elements figuratius que presenta estan en perfecta relació amb una pintura d’avantguarda.

Integrant del grup Línia de Terra, finalitzà els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles l’any 1990. Inicialment es decantà per temàtiques tradicionals com les natures mortes i el paisatge, però amb una estètica molt avançada. A la facultat destacà en aquelles assignatures que giraven al voltant del gravat, encara que també experimentà per la seua banda la fotografia i la ceràmica, aquesta última, segons diu ell mateix, precisament pel seu aspecte alegre i desenfadat. Uns pocs anys més tard, concretament el 1996, va aprovar oposicions a Catalunya (lloc i ciutat), desenvolupant una interessant tasca docent centrada preferentment en la didàctica de l’art. Finalment, l’any passat tornà a Algemesí en aconseguir plaça com a professor a l’institut de secundària (...) d’Alzira.

Com a membre del grup Línia de Terra, aquesta experiència li suposà a l’inici de la seua carrera tota una experiència, consolidant un focus creatiu basat en l’amistat, l’intercanvi d’idees i l’interès per l’art.

"Teníem en comú els integrants el fet que havíem acabat o estàvem acabant la carrera. Tots sis ens ubicàvem a un poble, Algemesí, desconnectat del món de la Facultat. El plantejament filosòfic que teníem feia que ens consideràrem treballadors de l’art. Estàvem molt units, férem algunes exposicions, diversos escrits. Però després ho haguérem de deixar per qüestions de treball. Pintàvem i opositàvem, i cadascú inicià una trajectòria diferent”.

Alguns d’ells, com els mateix Enric Poblador es dedicaren a l’ensenyament. Però no per això han deixat de pintar. En el seu estudi, Enric Poblador treballa incansablement a la recerca de la forma, a l’estudi de la llum, de la composició, del color. La pintura d’Enric es caracteritza per la utilització d’un grafisme poderós i sintetitzador de la forma, acompanyat d’un color expressiu que revela les potencialitats de la seua producció. La composició, per altra part, evidencia un interès pels primers plànols, com un esforç per apropar el seu missatge figuratiu a l’espectador, tot entrant en un diàleg directe amb ell com a persona alegre i oberta que és. La pintura d’Enric Poblador és conseqüència d’un conscient treball per crear una pintura arrelada en la tradició però dotada d’unes característiques modernes. Les seus obres demostren una contínua indagació en certs elements formals com els abans esmentats per poder arribar a la esencialitat d’allò que representa, però sense caure en el buit de la no figuració, ja que les seues obres sempre tenen una estreta relació amb la natura. Tenen a més, significat. Com ell mateix afirma, "la tècnica és important, però més important encara és tindre alguna cosa a dir".

D’altra banda, Enric Poblador és un esperit inquiet que li agrada investigar en diferents registres artístics, com ara la ceràmica o el gravat. "M’agrada iniciar-me en cada tècnica perquè després em serveix per a plantejar-me la pintura, com puc plasmar allò que aplica en eixa tècnica per a relacionar els distints llenguatges en el quadre. Incorpore tècniques de gravat, també la decoració de la ceràmica. M’agrada cercar coses noves, ja que de tot sempre queda alguna cosa -són coneixements complementaris, distintes possibilitats d’expressió-".

Enric Poblador és un esperit inquiet, ja ho hem dit, és també polifacètic, com s’ha pogut comprovar. Però, a més, és un creador obert a múltiples possibilitats creatives i distintes perspectives artístiques. Per això les seues fonts d’inspiració són diverses, recollint les distintes lliçons de la història de l’art contemporani, des dels impressionistes fins als darrers moviments artístics, passant per les avantguardes, malgrat que molts d’aquells moviments foren oposats, com ell mateix recorda. D’altra banda, també ha estat important la influència que sobre ell han exercit, sobretot per la seua manera de treballar, els diferents mestres locals.

Per últim cal assenyalar en Enric Poblador la seua intensa relació amb la natura, punt de referència fonamental en el seu treball i motiu de creació artística. A més de les natures mortes, temàtica que li ha reportat una crítica tan favorable per les seues personals interpretacions -com va ser el cas de la sèrie al voltant dels molinets de cafè-, una altra temàtica per ell desenvolupada ha estat el paisatge. Sobre aquests aspectes, Enric Poblador feia una reflexió final: "Pense en la natura com un element que té molta força i canvia molt apresa. Com molts altres, jo m’he criat també al camp, i sé que aquest demana un gran esforç per dominar-lo, per sotmetre’l. La meua actitud vers la natura és activa, no contemplativa, formem part d’ella. Per a mi el paisatge és un primer pla i jo circule per ell, no hi ha un distanciament. Així és la meua pintura".