Antoni Roig, inspirats fragments de geografia rural

És cosa coneguda que la pintura de paisatge al natural es troba ben arrelada a la nostra ciutat, ja siga des de les vessants més impressionistes o des d’altres on la geometrització del paisatge arriba fins l’abstracció. Un dels millors representants d’aquest gènere és Antoni Roig, un pintor de grans perspectives, a través de les quals cerca l’essència i la grandiositat del paisatge.

Antoni Roig va nàixer a Algemesí el 1957. Es va formar a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València i, a més, de pintor de cavallet, ha realitzat obres gràfiques per a cartells, tot i guanyant en ambdós casos diversos premis, dels més importants el primer premi de pintura de la Fira de Xàtiva, de l’any 1997. A més a més, compagina la pintura amb la seua tasca docent com a professor de dibuix, actualment a l’Institut Rei En Jaume I d’Alzira.

Encara que també ha realitzat retrats, natures mortes i marines, on realment Toni Roig destaca és en la pintura de paisatge, “per les possibilitats plàstiques i per les distintes interpretacions que se li poden donar”, segons paraules del mateix Roig. La seua pintura es caracteritza per la plasmació d’un paisatge viscut, molt sovint proper a nosaltres doncs pertany al nostre àmbit geogràfic, que ell reconverteix en un procés de simplificació formal cap a postulats moderns i avanguardistes, fent-lo personal i únic. Aquesta modernitat li ve donada pel fet que abandona els detalls anecdòtics o secundaris del paisatge en favor de la síntesi i de la idea, aquesta quasi sempre exposada en clau geomètrica. Per al crític d’art Llorenç Berenguer, Roig “arrabassa les essències de les coses. Absorbeix la idiosincràsia del medi que ens envolta i troba la interpretació de la naturalesa”. El mateix pintor ens comenta com concep ell la pintura: “He volgut interpretar sota el meu prisma tot allò que té el paisatge. D’aquest m’agrada extraure la seua essència i plasmar-lo en la seua síntesi. Pense que fer-lo quasi hiperrealista, exposant els detalls més mínims, entra ja en el camp de la fotografia”.

Encara que moltes de les seues obres són un perfecte estudi de geometria paisatgística, aquestes, en dita síntesi abstraccionista, no perden mai el contacte amb la natura i, per tant, les referències amb la realitat. L’artista, i aqueix és el seu valor diferenciador, selecciona el fragment de natura que vol representar, tot i reconvertint-lo segons els seus propis postulats artístics. Segons Antoni Roig, “el punt de partença de la meua obra quasi sempre és un paisatge real, tret bé siga d’una fotografia o d’un apunt al natural. Primer l’observe, després estudie el joc de llums i ombres, treballe les textures i comence a eliminar detalls. Altres vegades partisc de la imaginació, ja que hi ha tants pobles i paisatges que he visitat que són moltes les imatges que romanen en la ment”.

La figuració en Toni Roig, malgrat les notes abstractes que apareixen en moltes obres, hi està present en els cels, en els arbres, en les arquitectures..., encara que sempre d’una forma limitada i que cedeix el protagonisme als valors plàstics que la composen. En paraules de Daniel Arenas, “la presència humana queda reduïda a aquelles cases insignificants i silencioses que ens parlen d’un paisatge culturitzat”.

En l’obra de Roig podem apreciar influències de dos grans del paisatge com són Genaro Lahuerta, Francesc Lozano i sobretot Lluís Arcas, pintors que trencaren amb els postulats formalistes acadèmics i es llançaren cap a la investigació plàstica i la renovació en el camp de paisatge, tot i apostant per la influència de llenguatges avantguardistes com ara el cubisme i el fauvisme. D’ells Roig pren el domini de la llum, la força de la línia i l’expressivitat del color, així com també la recerca de l’essència d’aquelles coses que representa al llenç.

Altre aspecte, força recurrent en moltes de les seues obres a l’oli, és la utilització de textures diferents a la pintura, com ara les terres, el paper i cartró o la mateixa superfície del quadre, ja siga llenç o fusta, amb qualitats pictòriques. El mateix pintor assenyala entre els artistes que l’han pogut influir en el seu tractament de les textures a figures com ara Tàpies, Millares o Soria. També és comú en la pintura de Toni Roig trobar llocs del quadre amb petites ratlladures o raspadures que, irònicament, en comptes d’afegir matèria pictòrica al quadre l’eliminen, tot i creant interessants efectes expressius en les textures. Aquest contrast entre superfície pictòrica amb els components agregats i sostrets fan de la seua pintura una obra de qualitat que va més enllà del impressionisme tradicional. Dita superfície s’aconsegueix amb la utilització d’una pinzellada ben diluïda i formes delimitades geomètricament. La seua depurada manera de treballar la pintura des d’aquesta geometrització i la síntesi del paisatge està en contacte directe amb la d’altres autors locals amb els quals comparteix aficció i amistat, com són Esteve Adam i Pellicer Pla.

D’altra banda, a més de la pintura, Toni també s’ha endinsat en el món dels cartells i el disseny gràfic, on ha guanyat alguns premis. Per a ell, aquestes incursions han estat “més que res, per a tenir alguna referència. La diferència amb la pintura la trobe en què el cartell és més conceptual i particular, i la gent que es dedica a aquest treballa d’una manera més laboriosa, més enfocada cap el disseny”.