Vicent Sancho és un restaurador de contrastada experiència i, també,
pintor per aficció. Compta amb una dilatada carrera dedicada quasi en exclusiva
a la rehabilitació d’esglésies des de l’any 1983, tot i centrar-se
principalment en les de La Ribera i entre elles, com no, en la nostra, la de
sant Jaume Apòstol. A més, des de la seua empresa familiar, creada ara fa
quatre anys amb els seus dos fills Vicent i Rosana, ve realitzant les tasques
de disseny d’interior, pintura decorativa i restauració.
Del seus començaments, primer
com a pintor decorador i després com a restaurador autodidacta, lligats en
aquest segon cas a la restauració del conjunt de l’església de sant Jaume i
davall la direcció teòrica i estètica d’Eduard Sarrió, ens ho conta Vicent
Sancho d’aquesta manera: “En deixar els estudis de ben jove, allà per l’any
1966, vaig començar a treballar com a aprenent de pintor decorador amb un germà
de ma mare, el ‘Tio Agustinet’. Després vaig passar a treballar amb dues
persones que m’ensenyaren una part important del meu ofici: Joan Girbés i
Joaquim Forner. Tot canvià el 1983 en conèixer Eduard Sarrió, qui em va demanar
de netejar la capella de la Comunió, la qual havia patit un incendi. Aquest
home m’inicià en els treballs de restauració d’esglésies. Amb ell vaig
treballar durant molt de temps. Realitzarem tota la restauració de sant Jaume,
a més d’altres deu esglésies”.
Amb motiu de la beatificació
de Na Josepa Naval i de la declaració de la nostra església com a Basílica
Menor, es completaren els treballs de rehabilitació del conjunt de sant Jaume
Apòstol. Després de la restauració de la capella de la Comunió, s’inicià la
neteja de la volta de la nau central. “Eduard Sarrió i jo, tot i treballant
en col·laboració, començarem aquesta important feina per la capella de la
Comunió. Primer es va llavar, férem unes proves i s’hi va veure que els
resultats no eren els desitjats. Els sostre havia estat travessat pel fum de
l’incendi i es trobava en mal estat. Aleshores decidirem pintar-lo. Més tard,
mentre ens trobàvem treballant a la porta de l’Aire, ens digueren de restaurar
i pintar la nau central de l’església, la qual presentava nombroses escletxes i
deterioraments. I així es va fer. Després, als frescs de la volta també
realitzarem una neteja, intervenint en
vuit de les catorze pintures de Joaquim Oliet”.
En aquest clima de rehabilitació del
conjunt parroquial, Na Joaquima Marco s’oferí a pagar els treballs -de daurat,
policromia i decoració- a l’altar major de sant Jaume. Corria l’any 1987.
Segons Vicent Sancho, “enfrontar-se davant d’una obra d’aquestes
característiques, qualitat i magnitud, suposava indubtablement un gran repte.
Suposava també moltes nits sense dormir i moltes proves preparatòries, en fi,
molta responsabilitat”.
Al llarg d’aquests anys, a més del
conjunt d’Algemesí, Vicent Sancho ha estat realitzant treballs de pintura i
restauració en diverses esglésies -ja en duu quaranta, si bé en moltes d’elles
ha tornat per a fer distintes intervencions-. D’aquestes en podem destacar les
de l’altar major de sant Pere d’Albalat (1993), còpia d’Ignasi Vergara; la
parròquia de la Mare de Déu de Sales de Sueca (2002); l’església d’Andilla
(1992) o la de Polinyà (1995), entre d’altres. Són aquestes, a l’igual que
qualsevol altra intervenció restauradora, feines complicades i arriscades, que
demanen d’uns processos d’estudi i reflexió previs exhaustius, pacients i que
no permeten deixar res a l’altzar. En la restauració artística que realitza
Sancho amb la gent de la seua empresa són diversos els treballs que
desenvolupen. “Les tasques que realitzem usualment a les esglésies on
treballem són la neteja i restauració d’estucs, els estucats, tant al temple
com a la calç, els daurats, les imitacions a marbres, els esgrafiats, els
estofats, els cisellats, etc. Però el més important en la restauració és la
previsió en l’ús dels materials, i l’equilibri en aquest. També s’ha d’estar
ben informat perquè aquesta dedicació progressa molt en qüestió de noves
tècniques i materials. Hi ha distints criteris a seguir, des dels que opinen
que s’ha de fer una mínima intervenció a altres que van més enllà. Jo sóc de la
opinió que s’ha d’actuar sempre amb materials reversibles”. D’altra banda,
el seu treball, com a realització que té una repercussió pública en el context
local on intervé, és seguit, òbviament per molta gent amb una preocupació per
la millora i rehabilitació del seu patrimoni. Cada vegada més. “Avui en dia
la gent té una major sensibilitat i consciència del seu patrimoni artístic.
Crec que en eixe aspecte hem avançat prou i això és molt gratificant per al que
hi treballa. Un fet important és que ara quan hom intervé en un determinat
poble la gent no queda indiferent, i
trobes un interès i una preocupació per seguir l’evolució del treball”.
De la seua
tasca com a pintor decorador, feina en la qual, com hem dit, es va iniciar
professionalment, té paraules d’elogi per als seus companys de professió.
”Ací hi ha un gran nivell professional i probablement aquest haja vingut de gent
que emigrà a París i que, en tornar, aportaren novetats que no es troben en
altres llocs. Això ha fet que hi haja gent al poble que fa pintura decorativa
de qualitat”.
Actualment,
Vicent Sancho ha intervingut en la restauració del pas de la Mare de Déu de la
Salut, en la qual ha treballat amb or de 23 ¾ quirats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada