Fundadora amb Eugeni Alborch,
Enric Poblador, Empar Ribes, Eladi Esteve, Carme González i Maria Josep Esteve
de Línia de Terra, la coneguda agrupació artística sorgida a la nostra
terra en els començaments dels noranta, la seua aparició suposà l’existència
d’una generació de joves creadors compromesos amb l’impuls modernitzador que
reflectien les seues propostes, totes elles variades i amb evident
personalitat.
Sílvia va nàixer a Sabadell el
1967, encara que ben prompte es traslladà a Algemesí. El 1990 acabà els estudis
de llicenciatura a la Facultat de Belles Arts de sant Carles de València.
Després va estudiar peritatge artístic a l’Escola de Ceràmica de Manises,
completant així una qualificada formació acadèmica que li ha permès cercar les
tècniques més apropiades per a comunicar allò que vol, tot treballant la
pintura des d’una concepció més tridimensional i amb la qual poder trencar les
barreres de l’art tradicional. D’aquesta manera, la seua obra pictòrica es
carrega amb valoracions espacials pròpies de l’escultura, participant de la
modernitat del seu temps, on les poètiques presentades cobren importància ja no
tant pel seu interès temàtic sinó també pel treball amb els distints materials
plàstics.
Des d’un inici, les seues
obres han merescut l’elogi de la crítica, constatant-se aquesta en l’obtenció
de primers premis ens certàmens de pintura a Algemesí, Carlet, Meliana, Alacant
o Conca.
El 1995 comença a treballar
com a professora a Logronyo. Tres anys després guanya les oposicions i obté
plaça a Saragossa, on resideix actualment.
Tot coincidint amb l’etapa de
consolidació de Línia de Terra, els inicis pictòrics de Sílvia Castell
no podem deslligar-los de l’estreta relació que mantenia amb la resta de
pintors del poble. Amb ells sortia al camp per a treballar el paisatge -gènere
en el qual es va iniciar, per cert- i, tots junts, es reunien periòdicament al
seu estudi per a dibuixar i tractar la figura humana. Segons recorda la mateixa
Sílvia, “a partir d’ací, del treball de la figura humana, és quan vaig anar
trobant el meu camí, que és el dels símbols, on les figures, encara que ja no
foren humanes, partien de la seua estructura i simetria. Però, encara que
representa una part important d’allò que he fet fins ara, aquest no és un camí
tancat a altres propostes. Primer em platenge allò que vull dir i després
cerque el llenguatge que em sembla més adequat per expressar-ho”.
El crític alzireny Bernat
Montagud, qui precisament va prologar el catàleg de l’exposició commemorativa
del 750 aniversari d’Algemesí i on es presentava Línia de Terra davant
del seu poble, definia la pintura de Sílvia Castell com un procés
geometritzador en el qual es constataven creixents coneixements matèrics, un
text simbòlic i una sintetització de la figura humana enriquits amb elements
tridimensionals que reafirmen el valor de la seua obra. Per a Sílvia, “eixa
valoració simbòlica no presenta sempre un significat concret. Hi ha que
deixar-la en certs casos a la interpretació de l’espectador”.
En aquesta etapa tan
enriquidora per a ella, el contacte amb els altres pintors locals va significar
un profitós aprenentatge en els seus inicis creatius. D’altra banda, la seua
preferència cap a l’abstracció i la geometria l’han fet adoptar un camí
personal i diferenciat. “Partisc del que és la figura humana i la combine
amb la geometria, incidint en els conceptes d’espai i textures per a donar-li a
la meua pintura una imatge més escultòrica”, comenta.
En el plànol de la valoració
formal, els interessos plàstics de Sílvia Castell es centren en aspectes com
ara la composició, la plasmació de les textures, el color -de fet, l’absència
de cromatisme en moltes de les seues pintures constitueix una elecció per a
ella- o la relació entre la figura representada i l’espai que ocupa. En aquest
darrer concepte la geometria juga un paper fonamental en l’obra.
“Pense moltes vegades que
potser la meua obra pot semblar una cosa un poc gelada precisament pel
component racional que té. La seua geometria pot donar eixa idea, però crec que
aquesta també expressa molt, ja que presenta una part poètica reflectida en la
textura i el tractament de la matèria”.
La pintura de Sílvia conté una
gran força creativa, tot destacant la tensió compositiva que presenten les
seues figures geomètriques, unes estructures, en definitiva, on són eliminats
detalls i elements diferenciadors amb la finalitat de recrear formes que
evidencien un gust per allò primordial.
Malgrat que Sílvia, així com
la majoria de membres de Línia de Terra, ha hagut de desenvolupar la
seua tasca creativa i docent fora d’Algemesí, mai no ha perdut el contacte amb
la seua gent. Des de la distància que li brinda el seu treball a Saragossa,
valora l’activitat creativa d’un poble que destaca per la quantitat i qualitat
de les persones dedicades al món de l’art des dels més diversos plantejaments.
En aquest sentit, a l’igual que altres companys seus, assenyala la necessitat
que té Algemesí de disposar d’una nova sala d’exposicions municipal on poder
mostrar molta més obra d’envergadura, un propera realitat que des d’ací
recolzem.
Sílvia Castell, artista
d’Algemesí afincada a Saragossa, ha consolidat una trajectòria creativa marcada
per la constància i el treball, uns valors anímics que s’han caracteritzat per
la sobrietat geomètrica de les seues propostes, tant pictòriques com
escultòriques. A Saragossa ha estat desenvolupant nous projectes -dins
d’aquests destaquem l’exposició que celebrarà el proper mes d’abril a
Saragossa-, projectes que s’han vist enriquits gràcies a l’experiència assolida
en els darrers anys. Com afirma la mateixa Sílvia, “eixir fora sempre és bo.
Veure altra gent, altres ambients, és positiu, no només en l’aspecte artístic
sinó també en el personal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada