La projecció internacional de Jarr

Durant els darrers quatre anys l’obra de Jarr s’ha projectat amb èxit dins d’un competitiu mitjà artístic que surt de l’àmbit valencià fins assolir repercussió internacional. En la trajectòria creativa de Joan Antoni Rodríguez Roca (també conegut com JARR), artista algemesinenc nascut el 1973, l’estima cap a la música i la dansa ha estat una constant que li ha permès no sols desenvolupar una estètica singular i de gran qualitat sinó també expressar una manera diferent de sentir i treballar. La seua actitud responsable i compromesa envers el món que el rodeja l’ha portat a practicar una pintura plena de sensibilitat que mitjançant el joc icònic projecta i denuncia els grans mals que han afectat la nostra societat al llarg de la història.

Artista de fortes inquietuds, la trajectòria de Jarr està marcada per una tenaç recerca dels recursos artístics més vàlids amb els quals materialitzar en cada moment i de la manera més eficaç possible tot allò que vol expressar. El 1990 ingressa a l’Escola d’Arts i Oficis de València, paral·lelament s’introdueix en el món de la música participant al Conservatori Joan Baptista Cabanilles d’Algemesí. Anys després, concretament el 1997, es decanta per la dansa, matriculant-se a l’Institut de Teatre de Barcelona en l’especialitat de Dansa Contemporània, activitat que deixa de banda per a dedicar-se per complet al món de la pintura.

A la Sala Municipal d’Exposicions d’Algemesí, Jarr ha presentat dues mostres de contrastada vàlua, la titulada Pas-à-Quatre, el setembre de 1999, on reflexionava al voltant de la dansa clàssica, i La Mística de la Música, exposició celebrada el desembre del 2002 i sobre la qual anem a comentar a continuació.

Dins la seua obra pictòrica -caracteritzada per la recuperació de la figura humana com a concepte portador de valors simbòlics- descobrim, d’una banda, herències expressionistes que s’evidencien en la utilització del dibuix amb finalitat expressiva. D’altra banda, la seua pintura està definida per una evident influència del pop-art, tot reprenent la tradició figurativa establerta a València per l’Equip Crònica. Com molt bé afirma el nostre crític Àlex Villar, l’obra de Jarr “naix de la integració de la ingenuïtat i la ironia heretada del pop i la força de l’expressionisme”. Aquestes idees són reforçades pel propi Jarr al referir-se a les fonts d’on beu la seua obra:

-M’encanta l’abstracció, però necessite contar coses. També m’agrada conjugar distintes tècniques. Així, en la meua pintura hi ha un interès perquè el dibuix siga expressiu i que a la vegada hi hagen elements del pop-art. En aquest cas, el que intente és agafar icones populars per a que la gent se senta identificada i puga fer una lectura personal, i de tot açò recrear un univers abstracte.

A La Mística de la Música, exposició que va ser estrenada al Palau de la Música el maig del 2002, Jarr utilitza el significat de la música com a recurs poètic mitjançant el qual desenvolupar un discurs compromès amb la denúncia de molts del mals universals que acompanyen la història de la humanitat. Els conceptes significats que hi apareixen són tan rics en matisos que no resulta estrany que davant de la seua obra el professor Román de la Calle, catedràtic d’Estètica i crític d’art, s’hi pregunte: “¿Com passar per alt l’obligada recurrència a la cultura intertextual dels mass media, que aflora emfàticament dels espais pictòrics, marc en el qual es defineixen les situacions, els personatges, les estratègies iròniques, les associacions d’idees, els contrastos i les intencionalitats crítiques de J. A. Rodríguez Roca?”. Per a Jarr la lectura d’aquestes creacions està evidentment codificada en clau musical:

-L’exposició del Palau de la Música va nàixer perquè volia fer una obra que contara l’evolució de la humanitat a través de la música. Allò més universal que hi ha al món és la música. Aleshores, vaig fer l’abstracció de les línies del pentagrama a través de les franges negres dels quadres. Entre aquestes vaig recrear l’univers pel qual tots caminen. Les figures que hi apareixen són com notes musicals, icones que giren al voltant de la religió, el sexe, els diners, la guerra, és a dir, els factors que han marcat de manera negativa l’evolució de la Humanitat.

Aquesta ordenació metafòrica del món, tan harmònica com ho és la pròpia música, es desenvolupa sobre un fons daurat, recurs que remet a l’art medieval i que té com a finalitat sacralitzar les imatges representades, com una mena de referència a la intemporalitat dels valors que simbolitzen.

Com dèiem al principi, la seua obra creativa mostra un element de denúncia i compromís social que s’hi presenta envoltat per una estètica personal, atrevida i  vigorosa, encara que no exempta d’ironia. Estem parlant d’una obra de gran mèrit, com ho demostra la bellesa rítmica de les seues composicions. Són aquestes dues finalitats, bellesa estètica i compromís social, compatibles?

-Sí, no prima una sobre l’altra. Jo necessite fer una crítica social però també necessite que l’obra siga atractiva. També intente que davant de la meua obra la gent puga fer una associació d’idees i  que no es quede tan sols en el pur fet pictòric.

Finalment hem de tornar a destacar com la trajectòria pictòrica de Jarr ha experimentat aquests darrers anys una projecció internacional important. Les seues creacions són valorades per tot arreu i el seu nom comença a ser escoltat en museus com el Reina Sofia o el Guggenheim, el de Belles Arts de Buenos Aires o a L’Havana. Així, dins dels seus projectes més immediats figura una instal·lació sobre diversos camions comercials que a més de transportar els nostres productes arreu d’Europa també mostraran deu obres clàssiques de la pintura universal interpretades per Joan Antoni Rodríguez Roca. Totes elles mostren la singular estètica de Jarr, com es va poder apreciar a Casa Decor 03 on presentava una gegant versió de la  “Maja” de Goya de 3 x 9 m.

Jarr és un artista amb un futur prometedor, però que no oblida les seues arrels. Així, guarda encara una bona relació afectiva amb el seu poble, lloc des d’on, gràcies al suport de la seua família i als estímuls que li han procurat la dansa, el cor Cabanilles i, en general, l’art local, ha obtingut la preparació bàsica per a desenvolupar el seu treball creatiu i, sobretot, la necessària estima cap al món de l’art.