Enric Benlloch, la fascinació pels cartells

Al Museu de la Festa, instal·lat a l’antic convent dominic de Sant Vicent Ferrer, podeu trobar una sèrie de cartells que estan dedicats a les Festes de la Mare de Déu de la Salut. Dos d’aquests, els de 1995 i 1996 són obra d’Enric Benlloch, un autor plàstic que s’ha dedicat al llarg de la seua carrera a la publicitat i la creació gràfica, tot i centrant-se sobretot en la creació de cartells. Anteriorment, i en col·laboració amb Vicent Girbés, “RÚN”, són els cartells de 1990 i 1994.

Natural d’Algemesí, Enric Benlloch va nàixer l’any 1943. La seua formació artística ha estat sobretot autodidacta, encara que ja des de ben prompte va mostrar un notable domini en el dibuix tècnic, domini que es pot apreciar en els plànols de maquinària que va fer per a BJR. Els seus inicis van lligats al món de la decoració i les valles publicitàries, i els seus mestres han estat d’alguna manera els llibres i els còmics, dels quals es declara un gran aficionat, tot i destacant dins del còmic a autors com ara Moebius.

El camp dels cartells comença a treballar-lo a partir del anys vuitanta, però és sobretot als noranta quan rep els premis més importants a ciutats com ara Algemesí, Oriola, Alacant o Castelló de la Plana. Artistes com ara Artur Ballester, amb trets “romàntics i propers al còmic”, Peret, autor de les icones per a les Olimpíades del 92 i el recordat Vicent Girbés “RÚN”, qui ens va deixar l’any 1993 i al qual Benlloch considera mestre i amic, han estat referents al llarg de la seua carrera. Les temàtiques amb les quals ha guanyat alguns dels premis abans referits van des de la Setmana Santa de Gandia a les festes de Moros i Cristians de Mutxamel i Villena o les festes de la Magdalena de Castelló, tot i passant, com no, per les festes de la Mare de Déu de la Salut.

També de principis de la dècada dels vuitanta són alguns logotips creats per Benlloch i coneguts dins del nostre poble com ara els de la Biblioteca Pública Municipal, la gelateria Reviejo, Eina, Albenfruit, etc.

Però allò on Enric Benlloch destaca és en el cartell. El món dels cartells, tan lligat a les fórmules publicitàries, pretén expressar una idea concreta d’una forma ràpida i eficaç, i és per aquesta raó que la fa peculiar i diferent davant altres tècniques pictòriques. En el cartell, a banda de les qualitats artístiques o estètiques, el que més interessa és que comunique visualment un missatge determinat, combinant tant el text com la imatge. “En el cartell l’autor tracta de crear una nova sensació, res comparat amb allò que l’espectador tenia vist fins aleshores. Sempre redescobrint la identitat de l’obra, la qual ha de vendre el producte que ofereix mitjançant una lectura fàcil i directa del tema presentat”, ens conta Enric Benlloch.

Certament, per produir aquest impacte el cartell ha de potenciar els valors expressius tant de la línia com del color, els quals són fonamentals per atraure l’atenció de l’espectador, però també és important la nitidesa formal, la qual es cercarà en favor d’una millor interpretació per part d’aquells. “El cartell té un interès estètic i un interès comercial, ja que la imatge que presentes s’ha de vendre”.

El cartell és un missatger directe, el qual sintetitza la imatge fins convertir-la en imagotip, és a dir, en un logotip a partir d’una imatge, sempre cercant de fer-la més dinàmica i esquemàtica, tot i reduint la forma als seus aspectes més bàsics i essencials, en un treball “més interpretatiu que descriptiu, on mana més el cervell que els sentits”, segons comenta el propi Benlloch. Però per a realitzar aquesta tasca, com en tota realització artística, el treball previ és laboriós i exhaustiu, ple d’esbossos inicials i idees que a la fi es rebutgen, de reformulacions del concepte original, de desenvolupament del tema, de millores i retocs, etc. Com treballa els cartells Enric Benlloch, així ens ho conta: “dins d’un tema concret m’agrada recrear-me en les formes, estudiar la línia, la composició, el color, fins arribar a un resultat que siga el més  personal possible ... És clar que sempre es podrà fer d’altra manera, encara que cadascú té el seu punt de vista personal”.

Ja hem dit abans que el cartell també pren part de les tècniques pictòriques, però que té certes peculiaritats. Una altra d’aquestes és la introducció progressiva de l’ordinador en la creació dels cartells, el qual permet majors i diferents possibilitats creatives. Benlloch ens confessa que “la tècnica tradicional m’agrada, és més personal, però les noves tecnologies em deixen enlluernat i són molt interessants, per la comoditat que ofereix a l’hora de treballar. Com a ferramenta de treball l’ordinador és formidable. A més, imprescindible. S’ha de ser conscient que les noves tecnologies no les podem deixar de banda”, però d’altra banda també és de l’opinió que dins de les exposicions de cartells “hi ha una saturació en quant a l’ús de l’ordinador, encara que hi ha molta gent que ho fa molt bé, però de vegades em trobe amb exposicions que són una barreja de colors que fan que no hi haja una imatge nítida ni eficaç d’allò que es vol representar”.