Juan Ángel Vilches, primer premi de Pintura Ciutat d’Algemesí 2003

Juan A. Vilches, nascut a Algemesí el 1966, ha estat guardonat amb el primer premi en el certamen nacional de Pintura Ciutat d’Algemesí de l’any 2003. Aquest creatiu format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de València -on ingressà el 1988-, està especialitzat en disseny industrial, tasca que desenvolupa professionalment en l’actualitat.

La seua trajectòria artística -pròpia d’un esperit inquiet i amb una clara voluntat experimentadora-, ha estat centrada en dues vessants ben diferenciades però complementàries: el disseny industrial i l’escultura. Una bona mostra del seu talant polifacètic és que aquest primer premi Ciutat d’Algemesí l’ha aconseguit amb una pintura.

-Com descriuries “El bosc”, obra guanyadora del primer premi?

-“El bosc” és un paisatge d’àlbers amb un fons sobre paper d’alumini al qual aplique terres i pigments per a donar-li una sensació de profunditat i d’espessor. M’agrada depurar les formes, trencar amb la realitat visual, però sense perdre mai les referències cap a la natura. Els troncs dels arbres estan fets amb paper de premsa. Són columnes que combinen la seua verticalitat amb la horitzontalitat de les caixes de text que hi apareixen.

-Què suposa per a la trajectòria creativa de Vilches aquest guardó?

-Realment açò m’ha motivat molt i, encara que no puc afirmar que vaja a dedicar-me per complet a la pintura, sí que aquest premi suposa el fet d’intentar plantejar-me noves metes. Pense que el premi m’ha obert les portes per a participar en concursos i exposicions, i que vaig a seguir en aquesta direcció.

Dins la seua activitat escultòrica -a l’avinguda del País Valencià es va erigir el 1996 una obra seua, “La flama”, d’acer corten-, el ferro és un dels materials que més ha treballat. Un material amb el que s’identifica i amb el que manté una relació especial i directa, una vinculació que, per cert, li ve de família.

A l’exposició “Formes i projeccions”, celebrada a la Biblioteca Municipal l’any 2002, Vilches presentava una sèrie d’obres escultòriques que el crític algemesinenc Àlex Villar qualificava com una poètica integradora de diverses tendències que han estat protagonistes des dels anys seixanta, com ara el minimalisme, l’art povera, el ready made i, fins i tot, el land art.

-Amb quina d’aquestes corrents contemporànies t’identifiques més?

-Em definisc com un creatiu minimalista, encara que no en el sentit complet de la paraula. Intente arribar a l’expressió a través de la depuració de formes i línies i la utilització mínima de recursos. D’altra banda, l’afinitat  amb el land art estaria relacionada amb la poètica del reciclatge.

La sèrie de figures estàtiques que presentava en l’anomenada exposició, exactament aquelles que representen homes i dones en distintes postures, resulten del tot interessants ja que són producte d’un procés de depuració formal extrema, amb una clara tendència geometritzant que deriva cap a formes cúbiques i elimina d’elles qualsevol referència al dinamisme de la corba. Àlex Villar les definia com “peces que amaguen darrere de la seua creació un projecte ideal d’intervenció paisatgística”.

-Com planteges aquesta investigació formal en eixe context ideal d’intervenció?

-El tema de les figures seriades el tenia projectat per a realitzar-lo a una escala més gran, formant part d’una zona verda o lúdica, tot buscant la monumentalitat. Es tracta de figures d’acer inoxidable que presenten diferents postures. Presenten línies molt depurades, simples i minimalistes. Parteixen de formes modulars cúbiques.

-Segons treballes en el camp del disseny industrial i en les escultures firmes com a JAVA i MICHEL, respectivament. Com és exia relació entre ambdues tasques creatives?

-El disseny i l’escultura tenen una relació molt directa i complementària. La diferència està en la funció industrial de la primera i la funció estètica de la segon, encara que sempre intente aplicar l’estètica al disseny industrial.

-En el teu treball creatiu t’interesses per la reutilització de materials. Com és eixa personal poètica del reciclatge?

-Aplique el disseny industrial a l’escultura del reciclatge -un tema, aquest, que estaria en relació amb el land art-. M’agrada buscar en la ferralla, observar. Trobar coses velles que m’agraden i veure en eixos objectes noves formes. Saber que han tingut una vida útil i que amb la meua tasca els done una segona vida, tot formant part d’un nou organisme.

Dins les temàtiques que ha treballat una de les més prolífiques -i que s’ha vist reflectida en dues exposicions monogràfiques als anys 1996 i 1997- ha estat la taurina, tan recurrent i identificativa amb la nostra cultura local.

-D’on prové aquest desenvolupament temàtic utilitzat com a motiu d’experimentació plàstica?

-Les referències que prenc com font d’inspiració són, en molts casos, temes locals com ara les tradicions, les festes i els balls. El món dels bous és un tema que he vingut treballant durant un temps, i que l’he desenvolupat com una etapa més de la meua carrera. M’ha agradat sempre el món dels bous i, per tant, aquest s’ha convertit en font d’inspiració per a mi. A més, considere que al poble aquest tema és converteix en un referent local. Per això el treballe més com una imatge simbòlica més que una figura naturalista.