Eugeni Alborch, un creador inconformista i multidisciplinar

La meua obra és racional, no em deixe portar per l’emoció. Eugeni Alborch

A principis dels anys noranta sorgia una agrupació artística, composada per set joves algemesinencs, anomenada Línia de Terra, que tenia com a denominador comú, a més de l’evident nexe generacional, un interès per desenvolupar noves experiències estètiques amb una plàstica avantguardista i una visió diferent del món i de la creació artística.

Una de les seues fites més importants a Algemesí fou la seua presentació com a col·lectiu amb l’exposició de l’any 1993 realitzada amb motiu del 750 aniversari del nostre poble. Anys després, el treball, les oposicions i les diferents inquietuds de cadascú feren que els integrants de Línia de Terra prengueren camins diferents, deixant això sí una empremta ben marcada en l’àmbit de la plàstica local del moment. Val a dir que, malgrat no mostrar obra conjunta, mantenen tots set una estreta relació i des d’ací els animem en la idea d’una propera exposició col·lectiva.

Un dels components i principals impulsors d’aquell grup fou Eugeni Alborch. Eugeni compta amb estudis de Projectisme de Construcció i Disseny d’Interiors a l’Escola d’Arts i Oficis, una formació tècnica que deriva en el seu quefer creatiu, desenvolupat al llarg dels darrers vint-i-cinc anys. Un temps durant el que ha treballat, tant en el plànol personal com per encàrrec, en els camps del disseny d’escaparates, els logotips, cartells, il·lustracions, escultura, pintura, etc., tot compaginant-ho amb la seua tasca com a Professor Tècnic des del 1992 en el mòdul de Projectes d’Edificació.

Són també diversos els materials i les tècniques que Eugeni Alborch ha emprat al llarg de la seua ja experimentada trajectòria, una prova de la seua personalitat inquieta i interdisciplinar, que no creu en la inspiració sinó en el treball constant del dia a dia. A què es deu eixe interès per investigar en les possibilitats dels distints materials?

-Sóc conscient que utilitze els materials de la meua època, materials físics i materials virtuals. Tot està en funció de la història que vulgues contar, no és el mateix dissenyar una marca que exhibir un producte, ni pintar un quadre que crear una animació virtual. Per això el meu ventall d’eines i suports és bastant ample. A mesura que es gesta, l’obra va reclamant un material determinat.

Així i tot, Eugeni es considera un creatiu que produeix poca obra però sí moltes idees, perquè múltiples són també les seues motivacions.

Durant l’època de treball al grup Línia de Terra Eugeni Alborch desenvolupà una sèrie de escultures d’arrel abstraccionista i geometritzant. Aquelles obres feien referència a figures zoomòrfiques, més en concret, insectes. Amb elles, Alborch conceptualitzava i, sobretot, geometritzava dites formes animals. Tot composant-les amb postures verticals i derivant-les cap a una espècie de símbols totèmics que representaven éssers protectors de la natura.

D’altra banda, una de les seues primeres incursions dins del món de la creació fou el disseny d’escaparates, on ha rebut diversos premis i reconeixements, i del que ara opina Eugeni Alborch té els dies comptats ja que el comerç electrònic i les noves propostes comercials tendeixen a eliminar-los. Decoració, escenografia, cartell tridimensional..., el disseny d’escaparates va ser desenvolupat per Eugeni al llarg dels anys vuitanta, primer a nivell local i després, mitjançant la creació de l’empresa Delirium Vitrinaens, a la resta del país. A mitjans de la dècada dels noranta va deixar aquesta faceta creativa per dedicar-se, ara com a teòric, a impartir cursos i fer una sèrie de xerrades sobre aquest suggerent camp de la creació artística dins del marketing.

Al llarg de la seua trajectòria s’ha interessat pel treball en tres dimensions -instal·lacions, stands, obra efímera, etc.-, ja que com ell mateix afirma, la pintura, com a espai bidimensional, se li quedava curta. Per això ha desenvolupat també l’escultura com a creació d’espais físics. Des d’ací, gràcies a les tecnologies informàtiques, s’ha endinsat en el camp dels espais virtuals. Eugeni és un estudiós de l’arquitectura, sobretot de la contemporània, i és en eixe àmbit on està desenvolupant les seues darreres propostes. Cap a quin lloc les orientes?

-El llapis i el ratolí caminen de la mà, compagine l’art manual amb la infografia. He retornat al tema de l’arquitectura i ara, per extensió, a l’urbanisme. El projecte en el que estic immers és bastant ambiciós, el meu objectiu inicial no és arribar a crear una nova ciutat, però sí dissenyar les diverses peces que la configuren. Ara estic treballant sobre el concepte de l’habitatge i, més en concret, la dualitat entre casa-capsa; lògicament les figures sorgeixen d’una idea inicial, un esbós traçat en paper, després les recree en 3D i mentre que unes quedaran en suport digital, altres les realitze físicament.

Quina ha estat la influència de la teua formació com a Projectista en el camp de la  creació artística?

-La meua formació és eminentment tècnica. La geometria és una altra de les constants en tota la meua producció artística. Tot ho mire a través d’un prisma geomètric, per això amb el tema de l’arquitectura em trobe com peix en l’aigua.

Eugeni Alborch es configura com un creatiu independent i inclassificable que ha apostat per les noves tecnologies en el món de l’art, però que també observa el perill que aquestes comporten per la confusió que pot provocar, no a l’hora de treballar en el procés creador, sinó a l’hora de presentar el producte final. En aquest sentit, quin és el panorama que observes dins d’aquest context?

-En quant al disseny gràfic, hi ha que delegar en els professionals. Amb el suport de les noves tecnologies, els aficionats que no discerneixen el que és un anagrama d’un pictograma, o un cartell d’una il·lustració, es pensen que la computadora ho fa tot; i no és així, l’ordinador sols és una eina per a visualitzar, mai per a conceptualitzar.